Els cafès a la Barcelona del XIX

Al llarg del segle xix va anar canviant el sentit d’anar al cafè; al principi de segle anar al cafè i a les tavernes no era gaire ben vist, perquè es considerava que aquests locals els freqüentaven els ociosos, els borratxos, els parats i gent de mala vida. A Barcelona és a partir de la segona meitat del segle xix que comença l’època dels grans cafès, i n’apareixen molts. També apareixen ela cafès luxosos, elegantment decorats (CABALLÉ, 1946). Anar a passar el vespre al cafè va esdevenir un costum a la Barcelona del final del segle xix. Hi anaven principalment els homes, tant de la burgesia com els menestrals. Cada un tenia els seus locals, i en els de la classe mitjana era més freqüent veure-hi famílies, i nois i noies en grup. Era costum anar-hi els dijous a la tarda i al vespre, i també els diumenges (CURET, 1982, 328).

Als cafès també s’hi anava a llegir el diari i a fer tertúlies. Segons la importància de l’establiment, s’hi podia trobar tota la premsa local, del país i l’estrangera (CURET, 1982, 328). En aquest ambient es van formar moltes penyes i grups musicals (CABALLÉ, 1946, vol. II, 41-47).

A la imatge de sota, un acudit irònic sobre els preus dels cafès:

Actualitats

bars

Cafè á ral y cuartillo                          A cuartillo sense ral

Qui tot ho vol, tot ho perd Estrems conservadors, democracia al canto

La Campana de Gracia, 15 d’agost de 1877. Biblioteca Arús

 

Alguns del cafès més coneguts d’aquesta època són:

 

A LA RAMBLA

Cafè Delicias. Estava situat a la part baixa del Teatre Principal. Tenia un saló circular amb columnes i uns grans miralls. Emili Vilanova en parla a la seva obra Escenes Barcelonines, i era un dels locals que freqüentava. (ALMERICH, 1945, 57, i CABALLÉ, 1946, vol. I, 38). Aquest cafè va obrir el segle xviii amb el nom el Cafè dels Guardias; després va ser el Cafè Delicias, i al final del segle xix va passar a ser el Lyon d’Or; durant el franquisme li van traduir el nom i va quedar com el León de Oro. Va tancar definitivament els anys 60.

Arca de Noé. Situat a Rambla de Santa Mònica, 11 (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

Cafè Central i Falcó. A la plaça del Teatre, 5, era el cafè de l’Hotel Central Falcó (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

Gran Cafè Continental. Situat a la cantonada entre la plaça Catalunya, 23 i Rambla de Canaletes, 10. Va obrir el 1884 i va tancar el 1891. Va ser dividit en dos locals amb amos diferents: un va continuar sent un cafè i l’altre va passar a ser l’Hotel Continental, que va regentar posteriorment el Sr. Regàs (CABALLÉ, 1946, vol. I, 77; vol. II, 111-113).

Saló Condal. Inaugurat alfinal de segle, l’any 1882. Estava situat en el pati de la Fonda Oriente, on hi havia el Cafè Oriente, i anteriorment el claustre del convent, on s’edificà la Fonda Oriente, que amb les reformes posteriors va esdevenir l’Hotel Oriente, i llavors el Cafè Condal va tancar i es va transformar en la sala de ball d’aquest l’hotel (ALMERICH, 1945, 57, i CABALLÈ, 1946, vol. II, 101-104).

Cafè Cuyás. Obert el 1862, a la Rambla, 36, entre el Teatre Principal i l’Hotel Oriente, va tancar el 1879. Estava al costat del Cafè Delicias, i va estar obert fins l’any 1879; el 1880 va canviar el nom i va passar a ser el Restaurant Cafè Colon (CABALLÉ, 1946, vol. I, 72 i vol. II, 94).

“Al cafè Cuyás s’estan practicant algunes obres per a dos diferents objectes: una per guarnir el jardí d’estiu, convertint l’estany del centre en una bonica i colossal cistella de flors, del centre de la qual brollarà un sortidor; i les altres, a distribuir conductes d’aigua per tots els punts de l’establiment per tenir-la a mà al mínim indici d’incendi.” (DIARI DE BARCELONA 07/02/1865, 1374)

Cafè d’Espanya. Situat al costat del Cafè Cuyás, van ser locals molt rivals. Tenia una decoració molt luxosa a base de grans miralls. Va tancar el 1891 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 72).

Cafè Francès. Situat al número 4, al costat del Teatre Principal. En aquest local el 1823 van inaugurar una sala on se servien menjars, i segons sembla va passar a ser el primer cafè restaurant de la ciutat, una nova moda vinguda de França (CABALLÉ, 1946, vol. I, 33).

Cafè de la Fortuna. Situat a la Rambla Canaletes, 3 (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

Gran Cafè. Va obrir el 1848, i estava situat a la Rambla (AIMERICH, 1945, 57).

Cafè Ibèric. Va obrir el 1866, i estava situat a la cantonada amb el carrer Nou de la Rambla. Era freqüentat per literats i artistes, com el músic Isaac Albéniz. Més tard es va transformar en el Cafè de Barcelona (CABALLÉ, 1946, vol. I, 74).

Gran Cafè Nacional. Situat a la planta baixa de l’Hotel de les Quatre Nacions, a la Rambla del Centre, 35 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 76).

Cafè Asalto. Situat al costat del Cafè d’Espanya. Les seves tertúlies polítiques eren freqüentades pels moderats (CABALLÉ, 1946, vol. I, 73).

Cafè Oceano. Situat a la Rambla de Canaletes, cantonada amb el carrer Bonsuccés. Tenia un ambient popular (CABALLÉ, 1946, vol. I, 74).

Cafè de París. També tenia una entrada per la plaça Reial. Tenia fama de tenir les tertúlies polítiques de tendència més radical (CABALLÉ, 1946, vol. I, 76).

Cafè Pelayo. Situat a la cantonada de la Rambla amb el carrer Pelai. Era un dels locals que acollia més penyes i tertúlies, entre elles les penyes dels periodistes afins a La Campana de Gracia i a L’Esquella de la Torratxa. Segons les fonts consultades, Àngel Guimerà va sorgir d’aquest cafè; altres famosos tertulians van ser Frederic Soler (Pitarra), Narcís Oller, Coroleu i Puig Alonso. A partir de 1879 tenia terrassa, que sempre estava plena. (CABALLÉ, 1946, vol. I, 93; vol. II, 104-111).

Cafè de la Perla. Situat a la Rambla de Canaletes, va obrir el 1877 en el lloc on hi havia hagut una cerveseria (CABALLÉ, 1946, vol. I, 75).

Cafè petit Pelayo. Situat a la Rambla de Canaletes, al costat del Cafè Pelai (CABALLÉ, 1946, vol. I, 75).

Cafè de les Quatre Nacions. Situat a la Rambla, va ser ampliat el 1825 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 36).

Cafè la Reina.Situat a la Rambla, fou reformat el 1837, quan van afegir a l’antic local dues sales entapissades i una il·luminació espectacular. (ALMERICH, 1945, i CABALLÉ, 1946, vol. I, 37).

Cafè del Recó. Situat on després hi va haver el Cafè Restaurant Americà, que anteriorment havia estat el Cafè Nou (CABALLÉ, 1946, vol. I, 38).

Cafè d’En Serrat. Situat a l’entrada del carrer Escudellers, al costat del Cafè de les Quatre Nacions (CABALLÉ, 1946, vol. I, 21).

SITUATS A LA PLAÇA REIAL:

El Suizo. Va obrir al final del segle, estava situat a la plaça Reial, cantonada amb la Rambla del Centre, 31. La plaça Reial va ser projectada l’any 1848, en el lloc on hi havia hagut el convent dels caputxins, i el 1856 es va inaugurar (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 234).

L’Espanyol. A la plaça Reial, 8, estava especialitzat en sorbets i ponxes de tota mena. (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 59 dels anuncis).

SITUATS AL CARRER FERRAN:

Cafè Inglés. Situat al carrer Ferran, 42, és un dels locals on tocava el piano Lluís Millet, fundador de l’Orfeo Català.

SITUATS AL CARRER ESCUDELLERS:

Cafè del Jardí.Inaugurat el 1850, al carrer Escudellers, tenia un gran jardí, amb 20 glorietes i una cascada (ALMERICH, 1945, 57).

Cafè del Comerç. Era al carrer Escudellers 3, 5 i 7, i també tenia sortida al carrer Zurbano. Amb el mateix nom hi ha hagut altres locals (CABALLÉ, 1946, vol. I, 39).

Cafè d’En Pi. (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45).

Cafè del Jardí. Estava situat al costat del Cafè del Comerç. Tenia un gran pati amb glorietes que feien ombra a l’estiu. Va ser un local molt concorregut, però no era considerat un local elegant (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45).

Cafè de la Font. Situat al davant del Cafè del Jardí, va ser cafè restaurant. Al final de segle va canviar de nom i va passar a ser el Palacio del Cristal (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45).

Cafè del Recreo. A l’entresol s’hi va fundar l’any 1860 la primera societat d’escacs (CABALLÉ, 1946, vol. I, 77).

SITUATS AL CARRER NOU DE LA RAMBLA:

Gran Cafè Restaurant del Eden Concert. Aquest restaurant estava en un dels cabarets i sales de ball més famosos de l’època, situat al número 12. Estava obert tota la nit (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 45 dels anuncis).

Cafè del segle xix. Estava situat al principi del carrer. Va obrir el 1868, i a dins tenia un sortidor i estava molt ornamentat, amb uns grans quinqués daurats. Tenia diverses sales, entre les quals una per jugar al dòmino i a escacs, i una altra per als billars (CABALLÈ, 1946, vol. II, 95).

Cafè americano.Situat al principi del carrer. Aquest local, que va obrir el 1864, va tenir molta expectació perquè estava automatitzat: tenia màquines expenedores de begudes i màquines per netejar les copes i gots. Tenia 10 màquines fetes de ferro i marbre, i cada una tenia un tipus de beguda que rajava d’una aixeta, si prèviament se li posava una moneda (CABALLÉ, 1946, vol. II, 53).

Cafè del Saló. Al numero 9, després s’anomenà Cafè de l’Amnistia (CABALLÉ, 1946, vol. I, 31).

SITUATS A LA PLAÇA CATALUNYA:

Gran Cafè del Siglo xix. Aquest cafè va obrir les portes amb l’Exposició Universal a la plaça Catalunya. Per la seva estructura de fusta i grans finestres de vidre, la gent en deia la Pajarera o la Gàbia. Les seves tertúlies van ser molt conegudes, i entre els tertulians hi trobem Ramon i Cajal, i el doctor Robert. Va tancar el 1893, perquè es va fer una remodelació de la plaça (PERMANYER, LA VANGUARDIA, 5/08/90). El Sr. Vilaseca va obrir un bar amb el mateix nom a la cantonada del passeig de Gràcia amb la Ronda l’any 1897. El va decorar amb grans finestres i tenia una capacitat per a 1.500 persones (CABALLÉ, 1946, vol. I, 107)

Cafè del Circ Eqüestre. Inaugurat el 1879, era a la plaça Catalunya. Estava obert fins a altes hores de la nit, que era quan més moviment de gent hi havia, perquè allí hi anaven els artistes quan acabaven la funció. Va tancar el 1895 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 104 )

SITUATS AL PASSEIG DE GRÀCIA:

Gran Cafè Novedades. Obert el 1884, fou construït en part del solar del Prado Catalan, (CABALLÉ, 1946, vol. I, 120). Estava situat al passeig de Gràcia, 14, cantonada amb Casp (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15). En aquest cafè se celebraven grans festes i va ser molt conegut. Tenia moltes taules i sempre estava ple.

A LA RAMBLA CATALUNYA

Cafè Güell. Va obrir el 1888. Situat a la cantonada amb la Gran Via, on hi havia un monument dedicat al Sr. Güell, de qui va prendre el nom. Posteriorment, després d’una reforma, passà a ser la Cerveseria i Restaurant Viena, on servien a l’estil alpí i feien concerts de música tirolesa. (CABALLÉ, 1946, vol. I, 81).

SITUATS A LA PLAÇA PALAU

Cafè Neptú.També va tenir el nom de Café de la Constancia i, més tard, el Sr. Cuyàs el va traslladar als pòrtics d’en Xifré i va passar a ser el Cafè de les 7 portes (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45).

Cafè dels Tres Reis. Un dels locals més antics de què es tenen notícies, de l’any 1720, en el mateix local i després d’unes ampliacions va néixer la Fonda del mateix nom (CABALLÉ, 1946, vol. I).

Cafè del Bosc, després s’anomenà Café de l’Aurora (CABALLÉ, 1946, vol. I, 48).

SITUATS AL PASSEIG DE LA DUANA:

Cafè Neptú. També va tenir el nom de Café de la Constancia i, més tard, el Sr. Cuyàs el va traslladar als pòrtics d’en Xifré i va passar a ser el Cafè de les 7 portes (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45).

 

Cafè de les Set Portes. El 1833 es va reformar el portal del Mar i es va derrocar part de la muralla, i en el seu lloc es va construir l’edifici conegut com els Pòrtics d’en Xifré. El Cafè de les Set Portes estava situat als baixos d’aquest edifici i va obrir el 1836; el dia de la inauguració va ser un gran esdeveniment (CARRERAS CANDI, 1939). Tenia sales amb grans miralls, aigua corrent i un dels primers rètols lluminosos que van meravellar als barcelonins. Posteriorment va passar a ser un restaurant, que ha arribat als nostres dies. A Recuerdos de mi larga vida, Conrad Roure dedica un capítol a aquest cafè:

S’hi serveixen tota mena de refrescos, licors del País, elaborats i refinats, tots els estrangers, dels quals s’assorteix a les fàbriques de més nomenada. Salamis d’Itàlia, Pernil, Llonganissa de Lió, de Bordeus, de Vich, peix en escabetx, ous, olives, fruita fresca i seca, confitures, pastissos, cremes, almívars, compotes, etc., etc., amb tota mena de vins nacionals i estrangers, com igualment tota mena de ramellets ambigus, etc. (ROURE, 1926, vol. II, 47-51).

Gran Cafè Colonial. Situat al número 13 del passeig de la Duana i al 118 del carrer Comerç, s’hi podia prendre licors, aperitius, vins nacionals i estrangers i refrescs de tota mena (BARCELONA EN LA MANO, del 1884).

 

SITUATS AL CARRER MONTSIÀ:

Els Quatre Gats. Va inaugurar el 1897, va destacar per les tertúlies que s’hi feien; era el lloc de trobada dels avantguardistes: intel·lectuals, músics, poetes i pintors, com Ramon Casas, Santiago Rossinyol i Picasso, Albéniz.

SITUAT AL CARRER DEL CARME

L’actual Bar Muy Buenas. Els orígens del Bar Muy Buenas es remunten a final del segle xix, com a granja bar. L’establiment va canviar de nom el 1928 i des de llavors es diu Bar Muy Buenas. A la façana i a l’interior s’hi poden veure peces modernistes.

SITUAT AL CARRER SANT PAU

L’actual Bar Marsella. Situat al carrer Sant Pau, 65, des del 1820, té fama de ser un dels locals més antics de Barcelona. Va ser fundat per un marsellès, que va introduir l’absenta. Va tenir com a clients molts artistes i bohemis.

SITUAT A L’EIXAMPLE

Casino del Centre. Va obrir el 1873 com a casino, i va funcionar com a tal fins a la República, que en van prohibir l’activitat i es va convertir en el Cafè del Centre, encara ara obert, al carrer Girona, 69. (PERMANYER, L. LA VANGUARDIA, 07/11/2000).

 

QUIOSCS DE BEGUDES

Altres llocs on es podien prendre begudes eren els quioscs i les parades de venda ambulant, que se situaven en els llocs de pas.

Hi ha ademés moltissims kioskos y taules d’aigua y sucre.(ARTIGAS; PUYAL, 1888, 14). El quiosc més conegut va ser:

Quiosc de Canaletes

“La barraca de la Rambla de Canaletes ahont venen begudes à quarts de tres de la nit cada dia es oberta y una qun’hi ha a la cantonada de la Riera Alta han obligat a l’amo a tancarla a la una. Visca la justicia, senyor Alcalde de Barcelona. Los peixos grossos sempre’s mengen els petits.”

(LA HONORATA, 31/07/1885)

Aquesta llista no es tancada, esta publicada al meu llibre de Cuinar i Menjar a Barcelona (1850-1900) del 2007

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s