Tag Archives: Alimentació del XIX

L’Exposició Universal de Barcelona, 1888

planol-Expo

Ara fa 125 anys de L’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, per commemorar-ho us presento l’oferta gastronòmica d’aquest esdeveniment que va marcar el curs de la ciutat . En primer lloc va significar la urbanització del parc de la Ciutadella, un parc nou aparegut amb l’enderroc de la Ciutadella que vigilava, reprimia i tot sovint bombardejava la ciutat. Un espai guanyat per a la distracció i l’oci dels barcelonins. En segon lloc, l’exposició en si va ser un gran esdeveniment, no sense controvèrsies, però, perquè hi va haver barcelonins que s’hi van oposar fèrriament, com Valentí Almirall. Tot i així, va representar un esdeveniment multitudinari, i va ser visitada per un gran nombre de persones. A més, va tenir un gran ressò internacional, i va donar a conèixer la ciutat de Barcelona portes enfora. L’Exposició va obrir al 20 de maig del 1888 i va tancar el mes de desembre. Va rebre més de 2.000.000* de visitants, i els dies de més assistència eren els dijous i els diumenges.

L’Exposició va publicar la revista La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona 1888, i en van sortir 75 números; el primer es va publicar el dia 27 d’agost del 1886 i l’últim, el 30 de setembre del 1889. En aquesta publicació hi ha molta informació, des de tot el procés de creació de l’Exposició, fins als esdeveniments més importants, els comentaris del ressò que en va fer la premsa local i estrangera, els actes més importants i la distribució dels palaus, pavellons i altres estructures que es van muntar. Conté moltes imatges, dibuixos i gravats. També es van editar varies guies:

LaExposicion_PORTADA 1888

Què va representar l’Exposició per al tema que tractem en aquest llibre, per als aliments? Certament, va tenir una influència notable en l’alimentació de l’època, com veurem al llarg d’aquest capítol, perquè s’hi van presentar les últimes novetats del sector alimentari. A més, l’Exposició va comportar que s’obrissin un bon nombre de bars i els restaurants al llarg de tot el recinte, algun dels quals amb l’última moda, el servei automàtic. Finalment, també podem valorar els menús dels banquets oferts al llarg dels mesos que va restar oberta l’Exposició.

A dalt teniu el Mapa de l’Exposició Universal. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 25 d’octubre de 1887, Biblioteca Arús

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades.

*Les dades són de Garrut, J. M. (1976), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

la informació la trobeu a la Categoria: Exposició Univesal de Barcelona, 1888

Anuncis

Menjar i beure a l’exposició del 1888

Al llarg de tot el recinte hi havia diversos bars, quioscs de begudes i restaurants, on els visitants podien dinar i prendre refrigeris.

Aquests espais van anar a concurs, i en les condicions generals de l’exposició s’estableix la quantitat d’establiments previstos per al certamen:

  • Un restaurant de primer ordre
  • Un restaurant a preus mòdics
  • Un gran cafè
  • Dos quioscs de begudes
  • Un dels establiments dits per província o per colònia
  • Un dels establiments dits per a cada nació representada en l’Exposició.

En el mapa situem els bars i locals destinats a begudes que s’han pogut constatar:

Un dels bars de begudes més emblemàtics de l’Exposició va ser el quiosc d’estil egipci, que va ser tota una novetat. Hi oferien les begudes fredes automatitzades, que servien noies. Una altra particularitat innovadora d’aquest local era que s’havia de pagar abans de consumir, i després amb el tiquet es recollien les begudes.

kiosco

Un dels quioscs de begudes situats al parc durant l’Exposició.

Als jardins del parc, al costat del pont de l’embarcador del llac i prop de la instal·lació japonesa, està acabada, sota la direcció de l’arquitecte Sr. Soler Catarineu, la construcció d’un quiosc d’estil egipci, que per la seva bellesa artística, novetat y útil servei ha de ser dels que més cridin l’atenció dels qui visitin l’exposició. Aquest quiosc està destinat a servir al públic xarops de fruita i altres agradables i higiènics licors sota la base del veritable Water soda perfeccionat, l’especificitat del qual han obtingut els propietaris.

Tancat amb portes de vidre mogudes sobre corredores, s’hi alça al centre una monumental i elegantíssima font. L’interior de la font és tan enginyós com hàbilment combinat. Demostrant el refinament de l’avenç mecànic, nombrosos compartiments serveixen de dipòsits a altres tantes classes de begudes que es conserven del gel per mitjà d’un receptacle.

La major novetat que presenta és el servei senzill, ràpid i d’exquisida pulcritud, a l’estil yankee, que tanta asceptació ha tingut a totes les capitals més avançades del món civilitzat. Va a càrrec de belles joves que ocupen cadascuna el seu lloc. El públic es dirigeix al despatx, demana i paga el que vol, i se li fa llirament d’un bitllet amb el qual es presenta a una altra jove i, tan sols polsant un ressort, apareix servit el que es demana, sense que ningú en faci cap mena de manipulació: la màquina espacialíssima de l’aparell ho fa tot, fins excitar la curiosidad. El duimenge que ve obrirà un servei igual en un dels quioscos de la plaça Catalunya.

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades. En aquest costat de l’Exposició també hi havia un cafè de begudes, amb vistes al mar, amb una gran vela, tal com es veu en la imatge de sota.

Imagen1

El bar i la vela amb cadires on es podia prendre refresc al costat de la secció de mar de l’Exposició.

En el recinte es van instal·lar diversos quioscs de begudes. A la Guía ilustrada de la Exposición Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona, Juan Valero i Tornos ens informa que als jardins del parc hi havia moltes instal·lacions per poder descansar i prendre un refrigeri:

Els jardins del parc

Cap exposició ha tingut tres-cents seixanta-cinc mil metres quadrats de jardins i parcs. El viatger solaç hi trobarà esbargiment i multitud d’instal·lacions a l’aire lliure, horxateries, bars, refrescos i altres llocs d’esbatjo i utilitat. Un dels quioscs del qual tenim imatge és el de l’orxateria Valenciana.

vista

Vista parcial de diverses instal·lacions, com l’Orxateria Valenciana i les aigües azoades (nitrogenades)

S’hi van instal·lar diversos quioscs que servien pastes i dolços de Mallorca: S’han començat a instal·lar en diversos preciosos pabellons dedicats a expendre nèctar americà, pastes i dolços de Mallorca. Aquestes instal·lacions estaran servides per joves mallorquines.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant principal de l’Exposicó va ser concedida al Sr. Martín Pagès, un reconegut restaurador de l’època.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant de l’Exposició ha estat adjudicada al Sr. Martín Pagès, per haver estat qui va presentar millors proposicions. Ens n’alegrem, i amb nosaltres els intel·ligents en matèries culinàries.

El Gran Bar Restaurant de l’Exposició havia de ser l’edifici de Domènech i Muntaner conegut amb el nom popular del Castell dels tres Dracs (per ); però no va arribar a obrir. El saló principal tenia una capacitat per fer banquets per a 500 persones, a part de diversos salons secundaris i grans terrasses cobertes per tendals.

IMG_2304

El Bar-Restaurant de l’Exposició obra de Domènech i Muntaner

El nom de Castell del tres Dracs li ve d’una comèdia de Pitarra que era molt popular. També va rebre el nom de L’Hostal de l’arengada (ALMERICH, 1945, 72).

 L’Hotel Internacional va ser l’hotel de l’Exposició. Obra també de Domènech i Muntaner, estava situat fora del recinte, al passeig de Colom. Tenia diversos menjadors; pel costat de Drassanes hi havia el gran menjador per a 250 comensals, on es va fer el banquet inaugural. La sala del restaurant tenia capacitat per a 100 persones. En el primer pis hi havia el mateix saló restaurant i menjador amb una taula rodona i, a més, hi havia dos menjadors per a famílies.

A l’altell hi havia la gran cuina econòmica, construïda per el Sr. Cañamenas de Barcelona, que feia cinc metres de llarg. Tenia un sistema per coure al grill, un invent del constructor citat, amb el qual es podien fer 400 beefsteaks alhora. També hi havia neveres per a carn, per a peix, rebosts, guardaplats calents, elevador de plats per pujar els menjars als menjadors dels pisos superiors, i una zona per elaborar les postres.

HOTEL

L’Hotel Internacional de Domènech i Muntaner, construït per allotjar-hi els visitants i expositors de l’Exposició Universal del 1888. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 22 d’agost de 1888. Biblioteca Arús.

A l’entrada de l’Exposició, davant del pavelló de Belles Arts, hi havia un altre restaurant, molt econòmic, que era la cantina on anaven a dinar els treballadors de l’Exposició mentre es va estar construint.


Els aliments presentats al Palau de la Indústria i els seus pavellons per països

Imagen1

Mapa de la situació dels diversos països al palau de la Indústria. lA EXPOSICIÓ, Organo Oficial de la Exposicion Universal de Barceloba de 1888. 27 de maig de 1888. Biblioteca Arús.

Al Palau de la Indústria estaven situats els pavellons dels diversos països que van participar en l’Exposició. Els productes i màquines exposats de cada país estaven situats al mateix nivell, de manera que si una persona volia veure mobles o màquines podia trobar-ne la situació amb molta facilitat. En el plànol d’aquesta distribució podem veure que, en la zona interior, a l’últim semicercle marcat en color rosa estaven situats els aliments d’origen animal i vegetal, els estimulants i les begudes. Al centre, marcada de color blanc, hi havia la zona destinada a la venda dels productes d’aquests països.

Els expositors podien sol·licitar servir productes i també fer-ne un tast en els seus estants. Les condicions per fer-ho eren les següents:

En primer lloc, que els productes i begudes que es posessin a la venda havien de ser de collita pròpia, de les seves fàbriques o bé elaborats per ells. En segon lloc, que la degustació i el tast s’havien de fer sempre en un local independent de la seva exposició, en instal·lacions especials o en les sales habilitades per a aquests usos. El preu era de cent pessetes per metre superficial. Per últim, estaven subjectes al Reglament Especial de l’Exposició i als articles de les condicions dels establiments de venda de begudes. El nombre de locals i llocs de tast era il·limitat, i tots els expositors podien instal·lar-los, sempre que complissin aquestes condicions.

Els premis i medalles

L’Exposició va donar una gran quantitat de premis i de medalles. Molts aliments i també moltes indústries alimentàries en van guanyar. Se’n valorava la qualitat, la innovació i també la presentació. En la secció 2a, que era destinada a les substàncies alimentàries, es van concedir més de 2.500 premis, la majoria, més d’un 85%, a begudes, principalment a vins. A continuació presentem alguns dels productes i aliments premiats:

Alguns exemples de premis, medalles i mencions honorífiques a aliments presentats a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888:

  • Bacallà amb sal del Sr. Alain Goodridge de Terranova, medalla de plata
  • Brou concentrat del Sr. Favriel de França, medalla d’or
  • Confitures del Sr. Aroki Teimon del Japó, medalla de bronze
  • Conserves de llagostes, salmó i arengades del Sr. Baird de Terranova, medalla de plata
  • Conserves vegetals del Sr. Albadalejo de Múrcia, menció honorífica
  • Farina làctia del Sr. Nestlé de Suïssa, medalla d’or
  • Formatge del Sr. Mariano Labairu de Pamplona, medalla de plata
  • Llengües conservades amb sal del Sr. Anaya de Montevideo, medalla de plata
  • Llet condensada del Sr. Loefflund d’Alemanya, medalla d’or
  • Llonganisses del Sr. Bigourdan de França, medalla de plata
  • Mel del Sr. Camacao de Yeste, medalla de bronze
  • Mostassa preparada del Sr. Steppuhn i Borke d’Alemanya, menció honorífica
  • Oli d’oliva del Sr. Carbonell de Valldemosa, medalla de plata
  • Olives en conserva del Sr. Bertran d’Esparreguera, medalla de bronze
  • Pa de figues del Sr. Aloy Bennasai de Pollença, menció honorífica
  • Pasta de sopa del Sr. Quer de Barcelona, medalla d’or
  • Pastissos del Sr. Ho Sihichi de Japó, medalla de bronze
  • Pebre vermell del Sr. Grech d’Orihuela, medalla de bronze
  • Safrà del Sr. Alcaraz Damasco de València, medalla d’or
  • Salsa de tomàquet dels Germans Puzini de Còrdova, medalla de bronze
  • Sardines en oli del Sr. Massi de Pontevedra, medalla de plata
  • Torrons del Sr. Miró de Xixona, medalla d’or

També es van concedir premis a innovacions:

  • Màquina per fabricar xocolata del Sr. Solé de Barcelona, medalla de plata
  • Tapa-botelles del Sr. Herlin de França, medalla de plata
  • Sifons per a carbòniques del Sr. Palayer i Pouchou de França, medalla de plata

Novetats i primicies presentades

Una de les novetats presentades van ser uns vivers d’ostres portats pels Vivers d’Arcachon de França, on es podia verificar la reproducció i el creixement de les ostres. Els vivers reproduïen el seu hàbitat, i en la propaganda s’explicava que ni el millor gourmet, amb els ulls tapats, no podia distingir una ostra d’aquest viver d’una de salvatge. Mentre es va construir aquest viver, es van fer diversos dipòsits d’ostres que es van distribuir per diferents llocs de la ciutat. El preu de cada ostra oscil·lava entre 2 i 5 rals, i les més grans anaven a 7. També se servien a domicili. Un d’aquests dipòsits era al carrer Comerç 38, un altre a la Fonda Espanya, i també n’hi havia al magatzem d’aviram de la Rambla de les Flors. Segons sembla, van tenir molt d’èxit, i se’n van consumir una bona quantitat.

Si Linneo, Lamark i altres naturalistes, que amb tanta cura han estudiat el gènere ostrea, haguessin tingut a la seva disposició un aquàrium com el que tindrà Barcelona, quanta feina s’haurien estalviat en l’adquisició dels coneixements que se’n van adquirir buscant dades a la natura! Però el progrés de la Ciencia i l’avenç industrial fan aquests miracles: traslladen a la multitud, en un dia, els tresors que el savi emmagatzema durant llargs anys d’estudis i treballs (LA EXPOSICIÓN, 8/01/1888).

En el pavelló balneològic, dedicat als productes químics i farmacèutics, hi va haver una exposició d’aigües mineromedicinals, nacionals i estrangeres, en què van ser presentades 100 aigües del nostre país.

De l’estranger també van venir novetats, com ara la sopa deshidratada Edwards, que s’anunciava com un dels productes presents a L’Exposició Universal. Es podia trobar al palau de la Indústria, a la secció anglesa, on els visitants la podien comprar. L’anunci descriu les múltiples utilitzacions d’aquest innovador producte: serveix per fer sopes, salses, arrossos i picadillos a l’americana i a l’espanyola.

 sopa

Anunci de sopa concentrada Edwards. Guia Ilustrada de l’Exposicio Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona. Biblioteca Arús

Una de les grans primícies de l’Exposició va ser la presentació de maquinària d’última tecnologia. Els visitants podien contemplar, de ben a prop, els últims invents del moment. Hi havia exposades màquines de tota mena, també de relacionades amb el tema que ens ocupa, l’alimentació. Són les següents:

  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar carns
  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar peixos
  • Procés de la fabricació del vi i de begudes fermentades
  • Maquinària per a la recollida d’olives, de raïm i de pomes
  • Premses i envasos per a la fabricació de cervesa i de carbòniques
  • Maquinària per a la fabricació del cafè
  • Maquinària per a la fabricació de la xocolata
  • Maquinària per a l’envasa’t del te
  • Maquinaria per tapar ampolles
  • Maquinària per omplir sifons
  • Maquinària per fer brous concentrats
  • Maquinària per a la fabricació d’embotits
  • Maquinària per a la fabricació de farina i de fècules
  • Maquinària per fer pa i pastissos
  • Forns de pa
  • Estris de forner
  • Envasat de llet, de mantega
  • Envasat de pastes alimentoses
  • Aparells de cuina
  • Aparells de bany maria
  • Aparells per refredar aigua
  • Aparells per a la fabricació de gel artificial

Una de les màquines exposades fou la presentada per la fàbrica Juncosa de xocolata de Barcelona:

exo-Juncosa

Vista de l’estant de la fàbrica Juncosa

Quins aliments es van presentar a l’Exposició? Les bases

Una de les maneres per saber quins productes i aliments s’hi van fer servir és a través de les bases que van imposar en l’organització de l’Exposció Universal. En aquest sentit, trobem que les diverses seccions estan agrupades temàticament, segons els productes i la maquinària, per grups afins. Les seccions on estaven agrupats els aliments són les següents (LA EXPOSICIÓN, 28/04/1887):

SECCIÓ QUARTA

GRUP TRETZÈ: PRODUCTES AGRÍCOLES ALIMENTARIS

CLASSE 52, Cereals, llegums i fruites

  • a. blat, ordi, civada, blat de moro, mill
  • b. tubercles: patates
  • c. llegums: mongetes seques, faves, cigrons, llenties
  • d. fruites seques i en conserva: prunes, raïms, figues, etc.
  • e. Fruites conservades sense ajuda del sucre ni de l’alcohol

CLASSE 53, Carns i peixos

  • carns salades, conservades per diversos procediments, taules de carn, brous, pernils i preparacions de carn
  • conserves d’aus i caça
  • peixos salats, fumats, premsats, bacallà, arengades, peixos en oli, sardines
  • crustacis i marisc en conserva, crancs, llagostins de mar, ostres, anxoves

CLASSE 54, Greixos, llet i ous

  • greixos comestibles
  • llet fresca i en conserva, mantega salada i fresca, formatges
  • ous de diverses espècies

CLASSE 55, Condiments, estimulants i confiteria

  • espècies: pebre, canyella, pebre vermell
  • sal de taula
  • vinagre
  • condiments estimulants compostos: mostassa, kariss, salses angleses
  • tes, cafès i begudes aromàtiques
  • productes de confiteria: confits, caramels, pastilles, ametllats, angèlica, anís, confitures
  • fruites confitades; sidres, codonys, taronges, llimones, pinyes d’Amèrica
  • fruites en aiguardent

GRUP CATORZÈ: INDÚSTRIA DE L’ALIMENTACIÓ

CLASSE 56, Productes farinacis i els seus derivats

  • aparells de producció i procediment
  • fleques, pastisseria, galetes, pans de munició, fabricació de bescuits
  • productes varis de pastisseria propis de cada nació, galetes, tortes susceptibles a la conservació
  • pastes alimentoses: tapioca, sagou, arrow-root, fècules, productes farinacis

CLASSE 57, Indústria del sucre

  • material i procediments per a les instal·lacions de sucre
  • productes
  • refineries
  • productes derivats
  • residus i polpes
  • material i procediments per a la fabricació de la xocolata
  • productes

CLASSE 58, Indústria oleaginosa

  • molins d’oli de tots els sistemes
  • olis comestibles de totes les classes
  • c.   aprofitament de residus

CLASSE 59, Viticultura

CLASSE 60, Material i procediments per a la fabricació de begudes

  • premses de tots els sistemes
  • bótes i tines
  • aparells destil·ladors
  • aparells per a la fabricació de la cervesa
  • útils i estris del celler
  • maquinària per tapar botelles, posar taps i etiquetes

CLASSE 61, Vins, licors i begudes fermentades

  • vins blancs i negres
  • licors i vins cuits
  • vins escumosos
  • sidres, vins de pera i altres begudes obtingudes de fruites i cereals
  • begudes fermentades, extretes de sabes vegetals, llet o matèries ensucrades
  • aiguardents i alcohols
  • begudes espirituoses: ginebra, rom, ratafia, kirsch, etc.
  • Xarops i licors ensucrats

Una altra font d’informació dels aliments, maquinàries i estris diversos presentats la podem trobar en l’índex alfabètic dels productes genèrics i el grup del jurat que els correspon.

Hi consten 578 entrades, 55 de les quals estan relacionades amb l’alimentació:

  • aiguardents
  • aigües minerals
  • aparells de cuina
  • begudes
  • begudes fermentades
  • caça, productes de
  • cafè
  • cafeteres
  • cervesa
  • cervesa, maquinària de
  • sidres
  • condiments
  • confiteria
  • confiteria, maquinària
  • conserves aliments
  • conserves aliments, maquinària
  • crustacis
  • cultiu d’hortalisses per al
  • espècies
  • estris de cuina
  • estris per munyir vaques
  • formatges, fabricació de
  • formatges, màquines per elaborar
  • forn de pa, maquinària de
  • forn de pa, material de
  • fruites de tota classe
  • galetes, màquines per fabricar
  • ganivets
  • gasoses
  • neveres
  • olis
  • ostres, cultiu de
  • pastes per a sopes
  • pastes per a sopes, maquinària de
  • pastisseria
  • peixos
  • pesca, material de
  • productes agrícoles
  • productes de la pesca
  • productes de l’horticultura
  • productes vegetals per a l’alimentació
  • recol·lecció de fruites
  • rebosteria, maquinària de
  • sal
  • sucres
  • sucres, elaboració de
  • substàncies alimentàries, fabricació de
  • te
  • teteres
  • vinagres
  • vins
  • xocolata
  • xocolata, maquinària de
  • xocolateres

Els banquets de l’Exposició Universal 1888

Abans i durant l’Exposició es van celebrar moltes festes i banquets. A continuació teniu  alguns d’aquests àpats:

EL BANQUET DE LA INAUGURACIÓ DEL PAVELLÓ DE PREMSA

Ofert per la Junta de l’Exposició Universal. El menú va ser servit pel Sr. Martín, tot un expert de l’època, que dirigia el millor de la restauració de la ciutat.

menu-inauguaracio

En tenim dues imatges, publicades a La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 16 de setembre de 1886. Biblioteca Arús.

banquet68

El banquet de la inauguració del Pavelló de la Premsa

El cafè el van prendre a l’envelat habilitat per a l’ocasió davant del Pavelló de Premsa

 cafe-premsa

El cafè a l’envelat de després del banquet de la inauguració del Pavelló de la Premsa

EL BANQUET EN MOTIU DE LA COL·LOCACIÓ DE LA COBERTA DEL PALAU DE LA INDÚSTRIA

Aquest banquet, en el qual van participar 50 persones, va ser servit pel fondista Sr. Esteve, que va presentar als convidats un menú compost per plats catalans celebrat  el 3 de març de 1888.

 EL BANQUET AL PALAU DE BELLES ARTS

Servit el dia 8 d’abril en honor a la premsa. Les taules estaven decorades amb flors i hi van assistir 300 comensals. Celebrat en el saló de Sant Joan del Pavelló, va ser servit pel Sr. Martín Pagès, que tenia la concessió del Gran Restaurant de l’Exposició. El menú va ser litografiat en cartolina, i el banquet va ser presidit per l’alcalde, el Sr. Rius i Taulet.

menu-PALAU-BA-88

I  la imatge de les taules preparades pel banquet:

banquetEU

Banquet en homenatge a la premsa celebrat al Palau de Belles Arts

D’aquest menú, a part de les receptes i del gran banquet de plats, cal destacar-ne que els vins hi figuren amb les anyades corresponents. La imatge de sota és d’aquest banquet.

BANQUET EN HONOR AL MINISTRE DE GRÀCIA I JUSTÍCIA

El Saló de Cent es va preparar per celebrar-hi el banquet oficial amb el qual el Municipi de Barcelona va obsequiar el Ministre de Gràcia i Justícia. D’aquest banquet no n’hem trobat el menú, però sí una imatge.

 banquet2

Banquet al saló de Cent, amb el qual el Municipi de Barcelona va obsequiar el Ministre de Gràcia i Justícia

BANQUET ALS REPRESENTANTS DE LA PREMSA NACIONAL I ESTRANGERA

En el pis principal del primer de Cafè Restaurant de l’Exposició, la sala estava decorada amb fulles de palma entrecreuades, alternades amb cintes de colors de les banderes espanyola i francesa i amb ramellets de flors penjades. El menjar va ser servit pel Sr. Martín, hi van assistir 150 persones i tant el menjar com els vins van rebre molts elogis.

premsa-n-estrang

BANQUET ORGANITZAT PER LA DUQUESSA DE MEDINACELI

La Duquessa de Medinaceli va venir a l’Exposició i va fer servir un banquet en el Bar Restaurant de l’Exposició, al qual va convidar els representants del certamen i a la premsa. El menú va ser una degustació de plats de cuina espanyola, i van brindar amb xampany (LA EXPOSICIÓN, 10/03/1888).

BANQUET ORGANITZAT PELS CONTRACTISTES DE L’HOTEL INTERNACIONAL

Aquest banquet es va celebrar el 7 d’abril de 1888 en honor de la premsa local, madrilenya i estrangera. Hi van participar 60 comensals i es va celebrar en el menjador primer pis.

contrA-HOTEL-I

BANQUET D’HOMENATGE ALS OBRERS DE L’HOTEL INTERNACIONAL

Aquest banquet, dedicat als 800 obrers que van construir aquest edifici, va ser presidit per l’alcalde, el Sr. Rius i Taulet. En el brindis li van lliurar un pergamí amb el nom de tots els treballadors. També hi van assistir l’arquitecte, el Sr. Domènech i Muntaner, i els contractistes. El pati va ser decorat amb molta cura. El menú va anar a càrrec del Sr. Estevet, i va consistir en arròs, vedella guisada, lluç, rostit, postres i cafè. Aquest banquet es va celebrar el 8 de gener de 1888.

EL BANQUET DE CLAUSURA       

Fou ofert per la comissaria règia, i se’n va fer càrrec el Sr. Martín, tot un expert de l’època, que dirigia el millor de la restauració de la ciutat.

B-CLAUSUR

Les cartes i  menús del XIX  estan escrites en  francès, l’idioma de moda de l’època