Tag Archives: Barcelona

Els mercats del XIX

born

Mercat del Born, 1880

ELS MERCATS

A l’alba s’obren una rere l’altra totes les portes de la ciutat per donar entrada a una multitud de pagesos d’ambdós sexes, amb carros i cavalleries carregats de verdures, fruites, aus, pa i altres comestibles, que vénen a proveir els abundants mercats de la ciu­tat. Alhora surten de l’escorxador carros carregats de bous, vaques, vedelles, bocs, ovelles i cabrits, escorxats el dia abans, per repartir-los pels taulells destinats a la seva venda i consum diari. Guía general para Barcelona de M. Sauri, 1854

 Els mercats i les botigues de queviures estan documentats a Barcelona des de l’època medieval. Jaume I i el Consell de Cent van disposar normes sobre la distribució d’aliments, sobre els mercats i la venda, sobretot del blat i de la carn; també van disposar mesures per a la vigilància dels camins, per tal de garantir l’arribada d’aliments a la ciutat amb regularitat.

Les activitats gremials medievals s’acostumaven a concentrar en carrers, i encara ara podem trobar en la toponímia de molts carrers al·lusions a l’activitat del proveïment d’aliments. Al portal de Mar hi havia el mercat del gra; als carrers del Mill i de la Palla hi havia els mercats dels cereals; a la plaça de l’Oli venien oli a l’engròs; les espècies es compraven al carrer dels Especiers; les vísceres es venien al carrer Freixures; a la baixada de la Llet, actual Jaume I, s’hi comprava llet, i la sal, al Molí de la Sal.

En s. XVIII els mercats barcelonins eren a l’aire lliure; es muntaven de matinada i es desmuntaven cada dia sobre les dotze del migdia. Els més importants estaven situats al Born, al pla de la Boqueria, a la plaça Nova i a la plaça del Padró. També n’hi havia fora de la muralla, com el que hi havia prop de la porta de Sant Antoni, que era una de les zones més concorregudes d’entrada a la ciutat.

La distribució d’aliments el segle xix a Barcelona va experimentar un gran canvi. El tren i les comunicacions permetien una arribada més ràpida i més nombrosa de productes. El negoci dels aliments cada vegada es va fer més important; les importacions i exportacions d’aquesta època representen un factor econòmic de força envergadura. Els preus dels aliments sortien regularment als diaris; per exemple, en el Diari de Barcelona del dia 4 de gener de 1850, hi trobem dues planes i mitja amb els preus dels productes al major.

Els aliments que hi figuren són:

  • Cereals: arròs de València; blat de set procedències, blat de moro, civada, ordi, farina i sèmola
  • Llegums secs: cigrons, faves i mongetes
  • Peix: bacallà de Noruega, d’Islàndia i de Terranova, i peixopalo
  • Formatge: d’Holanda
  • Fruita seca: ametlles de Mallorca i d’Esperanza
  • Condiments: safrà de la Manxa i d’Aragó, claus d’espècia, pebre negre, i canyella d’Holanda i de la Xina
  • Oli: de Tortosa, de l’Empordà, de Màlaga i de Sevilla
  • Altres: sucre de sis tipus, cacau, i cafè de tres procedències

Una altra font per saber quins aliments arribaven a Barcelona on els diaris, que anunciaven les arribades de vaixells i n’explicaven el carregament.

Comunicat comercial de Marsella

  • Vapor Cabo Creus: 200 sacs de segó i sèmola, 50 barrils d’oli.
  • Vapor Andrés: 500 sacs de farina, 30 barrils de cervesa

Diari de Barcelona, 1 de gener de 1890    

El proveïment d’aliments experimentà un gran canvi a partir de la segona meitat del segle xix. Es van anar edificant uns nous mercats, de grans proporcions, coberts i estables. “Anar a la plaça” es va convertir en una activitat diària de molts barcelonins.

Aquest creixement està lligat a l’enderroc de la muralla, a la urbanització de l’Eixample i a l’aparició dels nous barris industrialitzats. Cerdà, quan va dissenyar l’Eixample, concebia la ciutat amb criteris socials i igualitaris, i va preveure que a cada barri hi hagués un mercat perquè és millorés la distribució dels aliments. També va situar-hi els escorxadors.

Alguns dels nous mercats van ocupar els terrenys dels antics convents, desapareguts amb la crema de convents de 1835, com ara els mercats de la Boqueria i de Santa Caterina. Aquests incendis havien deixat la ciutat amb grans espais al descobert i, segons els cronistes de l’època, Barcelona va canviar d’aspecte. Aquest canvi també va ser causat per la desamortització de Mendizábal del 1837, que va permetre que els terrenys eclesiàstics passessin a l’Estat, que els va posar a subhasta.

El primer mercat cobert de Barcelona va ser el de Santa Caterina, situat sobre l’emplaçament de l’antic convent, d’on li ve el nom. Es va inaugurar el 1848, i durant uns anys va ser el millor mercat de Barcelona.

Plaça d’Isabel (dita de Sta. Caterina). S’ha format novament aquesta plaça per comoditat dels barris de Sant Pere, la qual es troba provista dels mateixos articles que les anteriors. Conclosa que sigui aquesta plaça, serà un dels millors ornaments de la capital, per la comoditat de trobar-se a l’abric de la intempèrie els venedors i com­pradors; els seus passatges i passeig en el centre.  Guía general para Barcelona de M. Sauri, 1854

El mercat de Sant Josep o de la Boqueria (1842), situat a la Rambla, té l’origen en el mercat medieval que hi havia a la zona, on venedors ambulants i pagesos dels pobles i de les masies properes s’instal·laven amb parades a l’aire lliure per vendre els seus productes. El mercat de la Boqueria està situat en els terrenys de dos convents: el dels pares carmelites descalços i l’església de Sant Josep, destruït durant la crema de convents del 1835, i el del de les franciscanes de Jerusalem, derruït el 1869.

Bocaria. Situat a la plaça que ocupava l’exconvent de Sant Josep, on s’està construint una magnífica plaça de mercat i una bonica peixateria al seu inerior. S’hi troben els mateixos comestibles que al Born, però en major abundància. (SAURÍ, 1854)

El mercat del Born, que va ser el primer mercat modernista, fou construït amb estructura de ferro i vidre, i està situat en el passeig amb el mateix nom. Fou projectat per Fontserè entre 1873 i 1875, amb la contribució de l’enginyer Josep Cornet i Mas. Inaugurat el 1876, primer va funcionar com a mercat de barri i uns anys després com a mercat central de fruita i verdura, fins que va desaparèixer com a mercat l’any 1971.

El Borne. Situat darrere de la parròquia de Santa Maria del Mar, on es troba toda mena de provisions, carns, aus, caça major i menor, verdures, grans, fruites, etc. (SAURÍ, 1854)

born

Mercat del Born. Dibuix J. Presno. Gravat per F. Ferrer.La Ilustracion (1880). Biblioteca Arús.

Al costat del Born hi havia un mercat més petit anomenat la Peixateria del Bornet, amb 82 peixateres que venien al detall.

(…) hi ha una gran porta per al públic, i a cada banda una altra de més petita per entrar les peixateres als llocs respectius; en ambdós costats laterals hi ha unes altresdues portes, per on entren el peix, (…) hi caben 82 paradistes, 41 per part, les quals paguen un ral de velló diari, i se’ls faciliten les balances gratis.

La peixateria es troba al Bornet, i traspassant el carrer de Galdes, hi ha els magatzems i botigues de pesca salada. D’aquest mercat s’assorteixen els mariners i els bucs ancorats al port, la guarnició de la Ciutdella, i tota la part vella de la ciutat. (SAURÍ, 1854)

El mercat de la Concepció va ser inaugurat el 1888, en el mateix lloc on ja hi havia hagut un mercat a l’aire lliure des de mitjan segle xviii. A Gràcia, abans de quedar annexionada a Barcelona (1897), ja hi havia dos mercats coberts: el mercat de la Llibertat (1875) i el mercat de Santa Isabel, que posteriorment s’anomenà de la Revolució i actualment és el d’Abaceria.

El mercat de la Barceloneta inicialment també era un mercat a l’aire lliure.

Barceloneta.A la plaça Major s’ha format novament un mer­cat per a comoditat dels seus habitants, en què es venen tota mena de comestibles; els és molt avantatge no haver de passar la porta del Mar per anar al Born, corn havien de fer abans. (SAURÍ, 1854)

El mercat de Sant Antoni (1882) era un mercat fora muralles situat a la porta de Sant Antoni, als afores de la ciutat.

sant-antoni

Interior del Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Biblioteca Arús.

El mercat del barri del Povernir va agafar el nom popular del Ninot, com encara ara se’l coneix, d’una taverna que hi havia molt a prop d’on es va situar el nou mercat, molt coneguda perquè venia el vi a molt bon preu, perquè estava situada fora muralla i per això no havia de pagar l’impost de consums.

Els mercats del Clot i del Poblenou daten del 1889, el d’Hostafrancs, del 1888, i el mercat de Galvany es va començar a construir el 1868.

En altres places hi ha una espècie de mercats secundaris per a comoditat del públic de la part de dalt, com a la plaça del Padró. (SAURÍ, 1854)

Al voltant de tots aquests mercats s’anaren obrint botigues, i també proliferà la venda ambulant d’aliments, activitat que principalment feien obrers que havien perdut la feina, dones i homes amb sous molt baixos i que no arribaven a final de mes. Compraven gènere, tant podien ser aliments com altres productes, i després els venien al voltant dels mercats o a carrers propers a un preu més baix del que costava a les parades del mercat. Van ser molt populars, i els compradors eren els obrers que, per solidaritat, compraven als que tenien menys recursos o havien tingut algun trasbals, com ara un accident, o bé eren forçats anar a l’atur o havien quedat vidus. Era un sistema d’autoajuda col·lectiva que, a més, permetia comprar els productes a més bon preu. Fins a la Guerra Civil, aquest sistema va estar molt estès a Barcelona.

Anuncis

L’Exposició Universal de Barcelona, 1888

planol-Expo

Ara fa 125 anys de L’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, per commemorar-ho us presento l’oferta gastronòmica d’aquest esdeveniment que va marcar el curs de la ciutat . En primer lloc va significar la urbanització del parc de la Ciutadella, un parc nou aparegut amb l’enderroc de la Ciutadella que vigilava, reprimia i tot sovint bombardejava la ciutat. Un espai guanyat per a la distracció i l’oci dels barcelonins. En segon lloc, l’exposició en si va ser un gran esdeveniment, no sense controvèrsies, però, perquè hi va haver barcelonins que s’hi van oposar fèrriament, com Valentí Almirall. Tot i així, va representar un esdeveniment multitudinari, i va ser visitada per un gran nombre de persones. A més, va tenir un gran ressò internacional, i va donar a conèixer la ciutat de Barcelona portes enfora. L’Exposició va obrir al 20 de maig del 1888 i va tancar el mes de desembre. Va rebre més de 2.000.000* de visitants, i els dies de més assistència eren els dijous i els diumenges.

L’Exposició va publicar la revista La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona 1888, i en van sortir 75 números; el primer es va publicar el dia 27 d’agost del 1886 i l’últim, el 30 de setembre del 1889. En aquesta publicació hi ha molta informació, des de tot el procés de creació de l’Exposició, fins als esdeveniments més importants, els comentaris del ressò que en va fer la premsa local i estrangera, els actes més importants i la distribució dels palaus, pavellons i altres estructures que es van muntar. Conté moltes imatges, dibuixos i gravats. També es van editar varies guies:

LaExposicion_PORTADA 1888

Què va representar l’Exposició per al tema que tractem en aquest llibre, per als aliments? Certament, va tenir una influència notable en l’alimentació de l’època, com veurem al llarg d’aquest capítol, perquè s’hi van presentar les últimes novetats del sector alimentari. A més, l’Exposició va comportar que s’obrissin un bon nombre de bars i els restaurants al llarg de tot el recinte, algun dels quals amb l’última moda, el servei automàtic. Finalment, també podem valorar els menús dels banquets oferts al llarg dels mesos que va restar oberta l’Exposició.

A dalt teniu el Mapa de l’Exposició Universal. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 25 d’octubre de 1887, Biblioteca Arús

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades.

*Les dades són de Garrut, J. M. (1976), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

la informació la trobeu a la Categoria: Exposició Univesal de Barcelona, 1888

Menjar i beure a l’exposició del 1888

Al llarg de tot el recinte hi havia diversos bars, quioscs de begudes i restaurants, on els visitants podien dinar i prendre refrigeris.

Aquests espais van anar a concurs, i en les condicions generals de l’exposició s’estableix la quantitat d’establiments previstos per al certamen:

  • Un restaurant de primer ordre
  • Un restaurant a preus mòdics
  • Un gran cafè
  • Dos quioscs de begudes
  • Un dels establiments dits per província o per colònia
  • Un dels establiments dits per a cada nació representada en l’Exposició.

En el mapa situem els bars i locals destinats a begudes que s’han pogut constatar:

Un dels bars de begudes més emblemàtics de l’Exposició va ser el quiosc d’estil egipci, que va ser tota una novetat. Hi oferien les begudes fredes automatitzades, que servien noies. Una altra particularitat innovadora d’aquest local era que s’havia de pagar abans de consumir, i després amb el tiquet es recollien les begudes.

kiosco

Un dels quioscs de begudes situats al parc durant l’Exposició.

Als jardins del parc, al costat del pont de l’embarcador del llac i prop de la instal·lació japonesa, està acabada, sota la direcció de l’arquitecte Sr. Soler Catarineu, la construcció d’un quiosc d’estil egipci, que per la seva bellesa artística, novetat y útil servei ha de ser dels que més cridin l’atenció dels qui visitin l’exposició. Aquest quiosc està destinat a servir al públic xarops de fruita i altres agradables i higiènics licors sota la base del veritable Water soda perfeccionat, l’especificitat del qual han obtingut els propietaris.

Tancat amb portes de vidre mogudes sobre corredores, s’hi alça al centre una monumental i elegantíssima font. L’interior de la font és tan enginyós com hàbilment combinat. Demostrant el refinament de l’avenç mecànic, nombrosos compartiments serveixen de dipòsits a altres tantes classes de begudes que es conserven del gel per mitjà d’un receptacle.

La major novetat que presenta és el servei senzill, ràpid i d’exquisida pulcritud, a l’estil yankee, que tanta asceptació ha tingut a totes les capitals més avançades del món civilitzat. Va a càrrec de belles joves que ocupen cadascuna el seu lloc. El públic es dirigeix al despatx, demana i paga el que vol, i se li fa llirament d’un bitllet amb el qual es presenta a una altra jove i, tan sols polsant un ressort, apareix servit el que es demana, sense que ningú en faci cap mena de manipulació: la màquina espacialíssima de l’aparell ho fa tot, fins excitar la curiosidad. El duimenge que ve obrirà un servei igual en un dels quioscos de la plaça Catalunya.

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades. En aquest costat de l’Exposició també hi havia un cafè de begudes, amb vistes al mar, amb una gran vela, tal com es veu en la imatge de sota.

Imagen1

El bar i la vela amb cadires on es podia prendre refresc al costat de la secció de mar de l’Exposició.

En el recinte es van instal·lar diversos quioscs de begudes. A la Guía ilustrada de la Exposición Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona, Juan Valero i Tornos ens informa que als jardins del parc hi havia moltes instal·lacions per poder descansar i prendre un refrigeri:

Els jardins del parc

Cap exposició ha tingut tres-cents seixanta-cinc mil metres quadrats de jardins i parcs. El viatger solaç hi trobarà esbargiment i multitud d’instal·lacions a l’aire lliure, horxateries, bars, refrescos i altres llocs d’esbatjo i utilitat. Un dels quioscs del qual tenim imatge és el de l’orxateria Valenciana.

vista

Vista parcial de diverses instal·lacions, com l’Orxateria Valenciana i les aigües azoades (nitrogenades)

S’hi van instal·lar diversos quioscs que servien pastes i dolços de Mallorca: S’han començat a instal·lar en diversos preciosos pabellons dedicats a expendre nèctar americà, pastes i dolços de Mallorca. Aquestes instal·lacions estaran servides per joves mallorquines.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant principal de l’Exposicó va ser concedida al Sr. Martín Pagès, un reconegut restaurador de l’època.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant de l’Exposició ha estat adjudicada al Sr. Martín Pagès, per haver estat qui va presentar millors proposicions. Ens n’alegrem, i amb nosaltres els intel·ligents en matèries culinàries.

El Gran Bar Restaurant de l’Exposició havia de ser l’edifici de Domènech i Muntaner conegut amb el nom popular del Castell dels tres Dracs (per ); però no va arribar a obrir. El saló principal tenia una capacitat per fer banquets per a 500 persones, a part de diversos salons secundaris i grans terrasses cobertes per tendals.

IMG_2304

El Bar-Restaurant de l’Exposició obra de Domènech i Muntaner

El nom de Castell del tres Dracs li ve d’una comèdia de Pitarra que era molt popular. També va rebre el nom de L’Hostal de l’arengada (ALMERICH, 1945, 72).

 L’Hotel Internacional va ser l’hotel de l’Exposició. Obra també de Domènech i Muntaner, estava situat fora del recinte, al passeig de Colom. Tenia diversos menjadors; pel costat de Drassanes hi havia el gran menjador per a 250 comensals, on es va fer el banquet inaugural. La sala del restaurant tenia capacitat per a 100 persones. En el primer pis hi havia el mateix saló restaurant i menjador amb una taula rodona i, a més, hi havia dos menjadors per a famílies.

A l’altell hi havia la gran cuina econòmica, construïda per el Sr. Cañamenas de Barcelona, que feia cinc metres de llarg. Tenia un sistema per coure al grill, un invent del constructor citat, amb el qual es podien fer 400 beefsteaks alhora. També hi havia neveres per a carn, per a peix, rebosts, guardaplats calents, elevador de plats per pujar els menjars als menjadors dels pisos superiors, i una zona per elaborar les postres.

HOTEL

L’Hotel Internacional de Domènech i Muntaner, construït per allotjar-hi els visitants i expositors de l’Exposició Universal del 1888. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 22 d’agost de 1888. Biblioteca Arús.

A l’entrada de l’Exposició, davant del pavelló de Belles Arts, hi havia un altre restaurant, molt econòmic, que era la cantina on anaven a dinar els treballadors de l’Exposició mentre es va estar construint.


Els aliments presentats al Palau de la Indústria i els seus pavellons per països

Imagen1

Mapa de la situació dels diversos països al palau de la Indústria. lA EXPOSICIÓ, Organo Oficial de la Exposicion Universal de Barceloba de 1888. 27 de maig de 1888. Biblioteca Arús.

Al Palau de la Indústria estaven situats els pavellons dels diversos països que van participar en l’Exposició. Els productes i màquines exposats de cada país estaven situats al mateix nivell, de manera que si una persona volia veure mobles o màquines podia trobar-ne la situació amb molta facilitat. En el plànol d’aquesta distribució podem veure que, en la zona interior, a l’últim semicercle marcat en color rosa estaven situats els aliments d’origen animal i vegetal, els estimulants i les begudes. Al centre, marcada de color blanc, hi havia la zona destinada a la venda dels productes d’aquests països.

Els expositors podien sol·licitar servir productes i també fer-ne un tast en els seus estants. Les condicions per fer-ho eren les següents:

En primer lloc, que els productes i begudes que es posessin a la venda havien de ser de collita pròpia, de les seves fàbriques o bé elaborats per ells. En segon lloc, que la degustació i el tast s’havien de fer sempre en un local independent de la seva exposició, en instal·lacions especials o en les sales habilitades per a aquests usos. El preu era de cent pessetes per metre superficial. Per últim, estaven subjectes al Reglament Especial de l’Exposició i als articles de les condicions dels establiments de venda de begudes. El nombre de locals i llocs de tast era il·limitat, i tots els expositors podien instal·lar-los, sempre que complissin aquestes condicions.

Els premis i medalles

L’Exposició va donar una gran quantitat de premis i de medalles. Molts aliments i també moltes indústries alimentàries en van guanyar. Se’n valorava la qualitat, la innovació i també la presentació. En la secció 2a, que era destinada a les substàncies alimentàries, es van concedir més de 2.500 premis, la majoria, més d’un 85%, a begudes, principalment a vins. A continuació presentem alguns dels productes i aliments premiats:

Alguns exemples de premis, medalles i mencions honorífiques a aliments presentats a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888:

  • Bacallà amb sal del Sr. Alain Goodridge de Terranova, medalla de plata
  • Brou concentrat del Sr. Favriel de França, medalla d’or
  • Confitures del Sr. Aroki Teimon del Japó, medalla de bronze
  • Conserves de llagostes, salmó i arengades del Sr. Baird de Terranova, medalla de plata
  • Conserves vegetals del Sr. Albadalejo de Múrcia, menció honorífica
  • Farina làctia del Sr. Nestlé de Suïssa, medalla d’or
  • Formatge del Sr. Mariano Labairu de Pamplona, medalla de plata
  • Llengües conservades amb sal del Sr. Anaya de Montevideo, medalla de plata
  • Llet condensada del Sr. Loefflund d’Alemanya, medalla d’or
  • Llonganisses del Sr. Bigourdan de França, medalla de plata
  • Mel del Sr. Camacao de Yeste, medalla de bronze
  • Mostassa preparada del Sr. Steppuhn i Borke d’Alemanya, menció honorífica
  • Oli d’oliva del Sr. Carbonell de Valldemosa, medalla de plata
  • Olives en conserva del Sr. Bertran d’Esparreguera, medalla de bronze
  • Pa de figues del Sr. Aloy Bennasai de Pollença, menció honorífica
  • Pasta de sopa del Sr. Quer de Barcelona, medalla d’or
  • Pastissos del Sr. Ho Sihichi de Japó, medalla de bronze
  • Pebre vermell del Sr. Grech d’Orihuela, medalla de bronze
  • Safrà del Sr. Alcaraz Damasco de València, medalla d’or
  • Salsa de tomàquet dels Germans Puzini de Còrdova, medalla de bronze
  • Sardines en oli del Sr. Massi de Pontevedra, medalla de plata
  • Torrons del Sr. Miró de Xixona, medalla d’or

També es van concedir premis a innovacions:

  • Màquina per fabricar xocolata del Sr. Solé de Barcelona, medalla de plata
  • Tapa-botelles del Sr. Herlin de França, medalla de plata
  • Sifons per a carbòniques del Sr. Palayer i Pouchou de França, medalla de plata

Novetats i primicies presentades

Una de les novetats presentades van ser uns vivers d’ostres portats pels Vivers d’Arcachon de França, on es podia verificar la reproducció i el creixement de les ostres. Els vivers reproduïen el seu hàbitat, i en la propaganda s’explicava que ni el millor gourmet, amb els ulls tapats, no podia distingir una ostra d’aquest viver d’una de salvatge. Mentre es va construir aquest viver, es van fer diversos dipòsits d’ostres que es van distribuir per diferents llocs de la ciutat. El preu de cada ostra oscil·lava entre 2 i 5 rals, i les més grans anaven a 7. També se servien a domicili. Un d’aquests dipòsits era al carrer Comerç 38, un altre a la Fonda Espanya, i també n’hi havia al magatzem d’aviram de la Rambla de les Flors. Segons sembla, van tenir molt d’èxit, i se’n van consumir una bona quantitat.

Si Linneo, Lamark i altres naturalistes, que amb tanta cura han estudiat el gènere ostrea, haguessin tingut a la seva disposició un aquàrium com el que tindrà Barcelona, quanta feina s’haurien estalviat en l’adquisició dels coneixements que se’n van adquirir buscant dades a la natura! Però el progrés de la Ciencia i l’avenç industrial fan aquests miracles: traslladen a la multitud, en un dia, els tresors que el savi emmagatzema durant llargs anys d’estudis i treballs (LA EXPOSICIÓN, 8/01/1888).

En el pavelló balneològic, dedicat als productes químics i farmacèutics, hi va haver una exposició d’aigües mineromedicinals, nacionals i estrangeres, en què van ser presentades 100 aigües del nostre país.

De l’estranger també van venir novetats, com ara la sopa deshidratada Edwards, que s’anunciava com un dels productes presents a L’Exposició Universal. Es podia trobar al palau de la Indústria, a la secció anglesa, on els visitants la podien comprar. L’anunci descriu les múltiples utilitzacions d’aquest innovador producte: serveix per fer sopes, salses, arrossos i picadillos a l’americana i a l’espanyola.

 sopa

Anunci de sopa concentrada Edwards. Guia Ilustrada de l’Exposicio Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona. Biblioteca Arús

Una de les grans primícies de l’Exposició va ser la presentació de maquinària d’última tecnologia. Els visitants podien contemplar, de ben a prop, els últims invents del moment. Hi havia exposades màquines de tota mena, també de relacionades amb el tema que ens ocupa, l’alimentació. Són les següents:

  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar carns
  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar peixos
  • Procés de la fabricació del vi i de begudes fermentades
  • Maquinària per a la recollida d’olives, de raïm i de pomes
  • Premses i envasos per a la fabricació de cervesa i de carbòniques
  • Maquinària per a la fabricació del cafè
  • Maquinària per a la fabricació de la xocolata
  • Maquinària per a l’envasa’t del te
  • Maquinaria per tapar ampolles
  • Maquinària per omplir sifons
  • Maquinària per fer brous concentrats
  • Maquinària per a la fabricació d’embotits
  • Maquinària per a la fabricació de farina i de fècules
  • Maquinària per fer pa i pastissos
  • Forns de pa
  • Estris de forner
  • Envasat de llet, de mantega
  • Envasat de pastes alimentoses
  • Aparells de cuina
  • Aparells de bany maria
  • Aparells per refredar aigua
  • Aparells per a la fabricació de gel artificial

Una de les màquines exposades fou la presentada per la fàbrica Juncosa de xocolata de Barcelona:

exo-Juncosa

Vista de l’estant de la fàbrica Juncosa

Quins aliments es van presentar a l’Exposició? Les bases

Una de les maneres per saber quins productes i aliments s’hi van fer servir és a través de les bases que van imposar en l’organització de l’Exposció Universal. En aquest sentit, trobem que les diverses seccions estan agrupades temàticament, segons els productes i la maquinària, per grups afins. Les seccions on estaven agrupats els aliments són les següents (LA EXPOSICIÓN, 28/04/1887):

SECCIÓ QUARTA

GRUP TRETZÈ: PRODUCTES AGRÍCOLES ALIMENTARIS

CLASSE 52, Cereals, llegums i fruites

  • a. blat, ordi, civada, blat de moro, mill
  • b. tubercles: patates
  • c. llegums: mongetes seques, faves, cigrons, llenties
  • d. fruites seques i en conserva: prunes, raïms, figues, etc.
  • e. Fruites conservades sense ajuda del sucre ni de l’alcohol

CLASSE 53, Carns i peixos

  • carns salades, conservades per diversos procediments, taules de carn, brous, pernils i preparacions de carn
  • conserves d’aus i caça
  • peixos salats, fumats, premsats, bacallà, arengades, peixos en oli, sardines
  • crustacis i marisc en conserva, crancs, llagostins de mar, ostres, anxoves

CLASSE 54, Greixos, llet i ous

  • greixos comestibles
  • llet fresca i en conserva, mantega salada i fresca, formatges
  • ous de diverses espècies

CLASSE 55, Condiments, estimulants i confiteria

  • espècies: pebre, canyella, pebre vermell
  • sal de taula
  • vinagre
  • condiments estimulants compostos: mostassa, kariss, salses angleses
  • tes, cafès i begudes aromàtiques
  • productes de confiteria: confits, caramels, pastilles, ametllats, angèlica, anís, confitures
  • fruites confitades; sidres, codonys, taronges, llimones, pinyes d’Amèrica
  • fruites en aiguardent

GRUP CATORZÈ: INDÚSTRIA DE L’ALIMENTACIÓ

CLASSE 56, Productes farinacis i els seus derivats

  • aparells de producció i procediment
  • fleques, pastisseria, galetes, pans de munició, fabricació de bescuits
  • productes varis de pastisseria propis de cada nació, galetes, tortes susceptibles a la conservació
  • pastes alimentoses: tapioca, sagou, arrow-root, fècules, productes farinacis

CLASSE 57, Indústria del sucre

  • material i procediments per a les instal·lacions de sucre
  • productes
  • refineries
  • productes derivats
  • residus i polpes
  • material i procediments per a la fabricació de la xocolata
  • productes

CLASSE 58, Indústria oleaginosa

  • molins d’oli de tots els sistemes
  • olis comestibles de totes les classes
  • c.   aprofitament de residus

CLASSE 59, Viticultura

CLASSE 60, Material i procediments per a la fabricació de begudes

  • premses de tots els sistemes
  • bótes i tines
  • aparells destil·ladors
  • aparells per a la fabricació de la cervesa
  • útils i estris del celler
  • maquinària per tapar botelles, posar taps i etiquetes

CLASSE 61, Vins, licors i begudes fermentades

  • vins blancs i negres
  • licors i vins cuits
  • vins escumosos
  • sidres, vins de pera i altres begudes obtingudes de fruites i cereals
  • begudes fermentades, extretes de sabes vegetals, llet o matèries ensucrades
  • aiguardents i alcohols
  • begudes espirituoses: ginebra, rom, ratafia, kirsch, etc.
  • Xarops i licors ensucrats

Una altra font d’informació dels aliments, maquinàries i estris diversos presentats la podem trobar en l’índex alfabètic dels productes genèrics i el grup del jurat que els correspon.

Hi consten 578 entrades, 55 de les quals estan relacionades amb l’alimentació:

  • aiguardents
  • aigües minerals
  • aparells de cuina
  • begudes
  • begudes fermentades
  • caça, productes de
  • cafè
  • cafeteres
  • cervesa
  • cervesa, maquinària de
  • sidres
  • condiments
  • confiteria
  • confiteria, maquinària
  • conserves aliments
  • conserves aliments, maquinària
  • crustacis
  • cultiu d’hortalisses per al
  • espècies
  • estris de cuina
  • estris per munyir vaques
  • formatges, fabricació de
  • formatges, màquines per elaborar
  • forn de pa, maquinària de
  • forn de pa, material de
  • fruites de tota classe
  • galetes, màquines per fabricar
  • ganivets
  • gasoses
  • neveres
  • olis
  • ostres, cultiu de
  • pastes per a sopes
  • pastes per a sopes, maquinària de
  • pastisseria
  • peixos
  • pesca, material de
  • productes agrícoles
  • productes de la pesca
  • productes de l’horticultura
  • productes vegetals per a l’alimentació
  • recol·lecció de fruites
  • rebosteria, maquinària de
  • sal
  • sucres
  • sucres, elaboració de
  • substàncies alimentàries, fabricació de
  • te
  • teteres
  • vinagres
  • vins
  • xocolata
  • xocolata, maquinària de
  • xocolateres