Tag Archives: restaurants del XIX

Cafè de les 7 portes

7-portes-xix

El 1833 es va reformar el portal del Mar, es va derrocar part de la muralla, i en el seu lloc es va construir l’edifici conegut com els Pòrtics d’en Xifré. El Cafè de les Set Portes estava situat als baixos d’aquest edifici i va obrir el 1836; el dia de la inauguració va ser un gran esdeveniment. Tenia sales amb grans miralls, aigua corrent i un dels primers rètols lluminosos que van meravellar als barcelonins. Posteriorment va passar a ser un restaurant, que ha arribat als nostres dies. A Recuerdos de mi larga vida, Conrad Roure dedica un capítol a aquest cafè:

En él se sirven toda clase de refrescos, – licores del País, elaborados y refinados, todos los extranjeros, de los cuales se surte en las fábricas de más nombradla. Salamis de Italia, Jamón, Salchichón de Lión, de Burdeos, Longanizas de Vioh, pescado en escabeche, huevos, aceitunas, frutas tiernas y secas, confituras, pasteles, cremas, almíbares, compotas, etc., etc., con toda clase de vinos nacionales y extrangeros, como igualmente toda clase de ramilletes ambigus, etc. (ROURE. Vol. II,47-51)

Al final de segle xix, hi ha persones vinculades al món de la restauració dignes de tenir en consideració; ho són pel nombre de locals que van regentar, ho són per com van introduir el luxe als seus locals, perquè van fer del servei i d’atendre al públic tot un art. Un d’ells és  el senyor Cuyàs, que va regentar el Restaurant Set Portes i el Cafè Cuyàs, que en parlarem un altre dia.

El sr Cuyas, un dels primers locals quie va regentar, va ser el Cafè Neptú, també va tenir el nom de Café de la Constància, situat al Passeig de l’Aduana, més tard, el va traslladar als pòrtics d’en Xifré i va passar a ser el Cafè de les 7 portes (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45). I posteriorment va passar a ser un restaurant, però això també ho explicarem un altre dia.

La imatge és la sala principal del Cafè de les 7 portes, acabada la restauració, en parlava el Diari de Barcelona el 3 de novembre de 1849, extreta del llibre Confessions 1880-1936, escrit per un altre gran de la resturació barcelonina Sr. Regàs !

Anuncis

Anar de marxar pel Passeig de Gràcia al segle XIX

Imagen1

Mapa amb els jardins que hi havia al passeig de Gràcia.  Guía y plano de Barcelona de 1873. Biblioteca Arús

 El Tívoli, i més endavant los Campos Elíseos i el Prado Catalán, ultra algun altre lloc de diversió; de manera que el ciutadà que anava al Passeig de Gracia, si no es divertia (amb diners o sense), era perquè tenia una mala humor de mil dimonis (CABALLER, s. a., 187)

EL TIVOLI

Era un jardí que estava situat a l’esquerra del passeig de Gràcia i quasi bé á la meitat del passeig, ocupaven les illes compreses entre els carrers Diputació i Provença, i del passeig de Gràcia fins Aribau. En el centre hi havia la casa del jardiner i un quiosc de begudes, es va construir a mitjans de segle al 1849 (SAURÍ, 1854,224). durant un temps se’l coneixia com Els Jardins de la Nimfa. En el jardí hi havia un teatre, un espai per ballar i sentir música i molts jocs i entreteniments de fira, com un tir.

tivoli

JARDINS DE GRACIA.

Aquest espai es va construir al 1824, tenia una font d’aigua fresca i a l’estiu s’obria un merendero on s’hi podia prendre xocolata, i refrescs, estava situat davant del jardins del Tivioli  (SAURÍ, 1854,221)

 

LOS CAMPOS ELÍSEOS

camps-elis

Uns grans jardins que van obrir al 1853, ocupaven l’espai comprés entre els carrers el passeig de Gràcia/Roger de Llúria, i Aragó/ Rosselló.

Conrad Roure en el seu llibre Recuerdos de mi larga vida ens explica la inauguarció: En Barcelona se levantó tal revuelo de propaganda para su inauguración (la de los Campos Elíseos), que mi madre, que por ser viu­da se hallaba retraída de fiestas y diversiones, sintió curiosidad para conocer aquella llamada maravilla y acudió conmigo y algunos amigos a los Campos. Las innumerables atracciones que en aquel lugar habla instaladas me llenaron de asombro. El Tívoli ocupaba sólo cuatro mojadas de tierra; los Campos Elíseos catorce y tres mundinas. Era el (lugar recreativo mayor de aquella época y tal vez de cuantos se han abierto posteriormente en esta ciudad, pudiendo asegurarse que en belleza y oportunidades de diversión para los visitantes sobre­pujaban a todos los de su tiempo y a los que vinieron próximamente después.(ROURE, 1925, vol. I, 118)

Dins dels jardins hi havia una gran noria i moltes atraccions. Celebraven festes amb focs artificials i també hi havia sales de ball, una fonda i un cafè entre altres.

EL PRADO CATALÁN

uns jardins amb atraccions i a l’estiu obrien un teatre d’estiu. Va funcionar del 1864 fins al 1884. Estava situat a l’illa delimitada per la Gran Via, Pau Claris, Passeig de Gràcia i Casp. Competència per als Jardins del Tívoli. Tenia varis teatres feien comèdies i sainets, operes  i sobretot sarsuela. El 1884, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.

GRAN CAFÈ NOVEDADES

En aquest cafè es celebraven grans festes i va ser molt conegut, situat al passeig de Gràcia, tenia moltes taules i sempre estava ple. Obert a partir del 1884, fou construït en part del solar del Prado Catalan. Estava situat al passeig de Gràcia, 14, cantonada amb Casp (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

EL CRIADERO

Estava situats a la dreta del passeig de Gràcia, tenia una font d’aigua fresca i era molt concorregut tan a l’estiu com al hivern, al costat tenia un cafè, on es despatxava gelats a l’estiu. (SAURÍ,1854, 223)

RESTAURANT DE LA ALHAMBRA

Va obrir el 1896. Situat al passeig de Gràcia, 25 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 115), tenia una façana de 25 metres d’ample i 45 de profunditat. (ARTIGAS, 1888).