Tag Archives: Barcelona del XIX

Cafè de les 7 portes

7-portes-xix

El 1833 es va reformar el portal del Mar, es va derrocar part de la muralla, i en el seu lloc es va construir l’edifici conegut com els Pòrtics d’en Xifré. El Cafè de les Set Portes estava situat als baixos d’aquest edifici i va obrir el 1836; el dia de la inauguració va ser un gran esdeveniment. Tenia sales amb grans miralls, aigua corrent i un dels primers rètols lluminosos que van meravellar als barcelonins. Posteriorment va passar a ser un restaurant, que ha arribat als nostres dies. A Recuerdos de mi larga vida, Conrad Roure dedica un capítol a aquest cafè:

En él se sirven toda clase de refrescos, – licores del País, elaborados y refinados, todos los extranjeros, de los cuales se surte en las fábricas de más nombradla. Salamis de Italia, Jamón, Salchichón de Lión, de Burdeos, Longanizas de Vioh, pescado en escabeche, huevos, aceitunas, frutas tiernas y secas, confituras, pasteles, cremas, almíbares, compotas, etc., etc., con toda clase de vinos nacionales y extrangeros, como igualmente toda clase de ramilletes ambigus, etc. (ROURE. Vol. II,47-51)

Al final de segle xix, hi ha persones vinculades al món de la restauració dignes de tenir en consideració; ho són pel nombre de locals que van regentar, ho són per com van introduir el luxe als seus locals, perquè van fer del servei i d’atendre al públic tot un art. Un d’ells és  el senyor Cuyàs, que va regentar el Restaurant Set Portes i el Cafè Cuyàs, que en parlarem un altre dia.

El sr Cuyas, un dels primers locals quie va regentar, va ser el Cafè Neptú, també va tenir el nom de Café de la Constància, situat al Passeig de l’Aduana, més tard, el va traslladar als pòrtics d’en Xifré i va passar a ser el Cafè de les 7 portes (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45). I posteriorment va passar a ser un restaurant, però això també ho explicarem un altre dia.

La imatge és la sala principal del Cafè de les 7 portes, acabada la restauració, en parlava el Diari de Barcelona el 3 de novembre de 1849, extreta del llibre Confessions 1880-1936, escrit per un altre gran de la resturació barcelonina Sr. Regàs !

Anuncis

Anar de marxar pel Passeig de Gràcia al segle XIX

Imagen1

Mapa amb els jardins que hi havia al passeig de Gràcia.  Guía y plano de Barcelona de 1873. Biblioteca Arús

 El Tívoli, i més endavant los Campos Elíseos i el Prado Catalán, ultra algun altre lloc de diversió; de manera que el ciutadà que anava al Passeig de Gracia, si no es divertia (amb diners o sense), era perquè tenia una mala humor de mil dimonis (CABALLER, s. a., 187)

EL TIVOLI

Era un jardí que estava situat a l’esquerra del passeig de Gràcia i quasi bé á la meitat del passeig, ocupaven les illes compreses entre els carrers Diputació i Provença, i del passeig de Gràcia fins Aribau. En el centre hi havia la casa del jardiner i un quiosc de begudes, es va construir a mitjans de segle al 1849 (SAURÍ, 1854,224). durant un temps se’l coneixia com Els Jardins de la Nimfa. En el jardí hi havia un teatre, un espai per ballar i sentir música i molts jocs i entreteniments de fira, com un tir.

tivoli

JARDINS DE GRACIA.

Aquest espai es va construir al 1824, tenia una font d’aigua fresca i a l’estiu s’obria un merendero on s’hi podia prendre xocolata, i refrescs, estava situat davant del jardins del Tivioli  (SAURÍ, 1854,221)

 

LOS CAMPOS ELÍSEOS

camps-elis

Uns grans jardins que van obrir al 1853, ocupaven l’espai comprés entre els carrers el passeig de Gràcia/Roger de Llúria, i Aragó/ Rosselló.

Conrad Roure en el seu llibre Recuerdos de mi larga vida ens explica la inauguarció: En Barcelona se levantó tal revuelo de propaganda para su inauguración (la de los Campos Elíseos), que mi madre, que por ser viu­da se hallaba retraída de fiestas y diversiones, sintió curiosidad para conocer aquella llamada maravilla y acudió conmigo y algunos amigos a los Campos. Las innumerables atracciones que en aquel lugar habla instaladas me llenaron de asombro. El Tívoli ocupaba sólo cuatro mojadas de tierra; los Campos Elíseos catorce y tres mundinas. Era el (lugar recreativo mayor de aquella época y tal vez de cuantos se han abierto posteriormente en esta ciudad, pudiendo asegurarse que en belleza y oportunidades de diversión para los visitantes sobre­pujaban a todos los de su tiempo y a los que vinieron próximamente después.(ROURE, 1925, vol. I, 118)

Dins dels jardins hi havia una gran noria i moltes atraccions. Celebraven festes amb focs artificials i també hi havia sales de ball, una fonda i un cafè entre altres.

EL PRADO CATALÁN

uns jardins amb atraccions i a l’estiu obrien un teatre d’estiu. Va funcionar del 1864 fins al 1884. Estava situat a l’illa delimitada per la Gran Via, Pau Claris, Passeig de Gràcia i Casp. Competència per als Jardins del Tívoli. Tenia varis teatres feien comèdies i sainets, operes  i sobretot sarsuela. El 1884, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.

GRAN CAFÈ NOVEDADES

En aquest cafè es celebraven grans festes i va ser molt conegut, situat al passeig de Gràcia, tenia moltes taules i sempre estava ple. Obert a partir del 1884, fou construït en part del solar del Prado Catalan. Estava situat al passeig de Gràcia, 14, cantonada amb Casp (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

EL CRIADERO

Estava situats a la dreta del passeig de Gràcia, tenia una font d’aigua fresca i era molt concorregut tan a l’estiu com al hivern, al costat tenia un cafè, on es despatxava gelats a l’estiu. (SAURÍ,1854, 223)

RESTAURANT DE LA ALHAMBRA

Va obrir el 1896. Situat al passeig de Gràcia, 25 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 115), tenia una façana de 25 metres d’ample i 45 de profunditat. (ARTIGAS, 1888).

L’Exposició Universal de Barcelona, 1888

planol-Expo

Ara fa 125 anys de L’Exposició Universal del 1888 de Barcelona, per commemorar-ho us presento l’oferta gastronòmica d’aquest esdeveniment que va marcar el curs de la ciutat . En primer lloc va significar la urbanització del parc de la Ciutadella, un parc nou aparegut amb l’enderroc de la Ciutadella que vigilava, reprimia i tot sovint bombardejava la ciutat. Un espai guanyat per a la distracció i l’oci dels barcelonins. En segon lloc, l’exposició en si va ser un gran esdeveniment, no sense controvèrsies, però, perquè hi va haver barcelonins que s’hi van oposar fèrriament, com Valentí Almirall. Tot i així, va representar un esdeveniment multitudinari, i va ser visitada per un gran nombre de persones. A més, va tenir un gran ressò internacional, i va donar a conèixer la ciutat de Barcelona portes enfora. L’Exposició va obrir al 20 de maig del 1888 i va tancar el mes de desembre. Va rebre més de 2.000.000* de visitants, i els dies de més assistència eren els dijous i els diumenges.

L’Exposició va publicar la revista La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona 1888, i en van sortir 75 números; el primer es va publicar el dia 27 d’agost del 1886 i l’últim, el 30 de setembre del 1889. En aquesta publicació hi ha molta informació, des de tot el procés de creació de l’Exposició, fins als esdeveniments més importants, els comentaris del ressò que en va fer la premsa local i estrangera, els actes més importants i la distribució dels palaus, pavellons i altres estructures que es van muntar. Conté moltes imatges, dibuixos i gravats. També es van editar varies guies:

LaExposicion_PORTADA 1888

Què va representar l’Exposició per al tema que tractem en aquest llibre, per als aliments? Certament, va tenir una influència notable en l’alimentació de l’època, com veurem al llarg d’aquest capítol, perquè s’hi van presentar les últimes novetats del sector alimentari. A més, l’Exposició va comportar que s’obrissin un bon nombre de bars i els restaurants al llarg de tot el recinte, algun dels quals amb l’última moda, el servei automàtic. Finalment, també podem valorar els menús dels banquets oferts al llarg dels mesos que va restar oberta l’Exposició.

A dalt teniu el Mapa de l’Exposició Universal. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 25 d’octubre de 1887, Biblioteca Arús

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades.

*Les dades són de Garrut, J. M. (1976), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

la informació la trobeu a la Categoria: Exposició Univesal de Barcelona, 1888

Menjar i beure a l’exposició del 1888

Al llarg de tot el recinte hi havia diversos bars, quioscs de begudes i restaurants, on els visitants podien dinar i prendre refrigeris.

Aquests espais van anar a concurs, i en les condicions generals de l’exposició s’estableix la quantitat d’establiments previstos per al certamen:

  • Un restaurant de primer ordre
  • Un restaurant a preus mòdics
  • Un gran cafè
  • Dos quioscs de begudes
  • Un dels establiments dits per província o per colònia
  • Un dels establiments dits per a cada nació representada en l’Exposició.

En el mapa situem els bars i locals destinats a begudes que s’han pogut constatar:

Un dels bars de begudes més emblemàtics de l’Exposició va ser el quiosc d’estil egipci, que va ser tota una novetat. Hi oferien les begudes fredes automatitzades, que servien noies. Una altra particularitat innovadora d’aquest local era que s’havia de pagar abans de consumir, i després amb el tiquet es recollien les begudes.

kiosco

Un dels quioscs de begudes situats al parc durant l’Exposició.

Als jardins del parc, al costat del pont de l’embarcador del llac i prop de la instal·lació japonesa, està acabada, sota la direcció de l’arquitecte Sr. Soler Catarineu, la construcció d’un quiosc d’estil egipci, que per la seva bellesa artística, novetat y útil servei ha de ser dels que més cridin l’atenció dels qui visitin l’exposició. Aquest quiosc està destinat a servir al públic xarops de fruita i altres agradables i higiènics licors sota la base del veritable Water soda perfeccionat, l’especificitat del qual han obtingut els propietaris.

Tancat amb portes de vidre mogudes sobre corredores, s’hi alça al centre una monumental i elegantíssima font. L’interior de la font és tan enginyós com hàbilment combinat. Demostrant el refinament de l’avenç mecànic, nombrosos compartiments serveixen de dipòsits a altres tantes classes de begudes que es conserven del gel per mitjà d’un receptacle.

La major novetat que presenta és el servei senzill, ràpid i d’exquisida pulcritud, a l’estil yankee, que tanta asceptació ha tingut a totes les capitals més avançades del món civilitzat. Va a càrrec de belles joves que ocupen cadascuna el seu lloc. El públic es dirigeix al despatx, demana i paga el que vol, i se li fa llirament d’un bitllet amb el qual es presenta a una altra jove i, tan sols polsant un ressort, apareix servit el que es demana, sense que ningú en faci cap mena de manipulació: la màquina espacialíssima de l’aparell ho fa tot, fins excitar la curiosidad. El duimenge que ve obrirà un servei igual en un dels quioscos de la plaça Catalunya.

L’Exposició tenia una part situada a l’altre costat de la via del tren, a la platja, i el pont per arribar-hi va ser una de les obres més admirades. En aquest costat de l’Exposició també hi havia un cafè de begudes, amb vistes al mar, amb una gran vela, tal com es veu en la imatge de sota.

Imagen1

El bar i la vela amb cadires on es podia prendre refresc al costat de la secció de mar de l’Exposició.

En el recinte es van instal·lar diversos quioscs de begudes. A la Guía ilustrada de la Exposición Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona, Juan Valero i Tornos ens informa que als jardins del parc hi havia moltes instal·lacions per poder descansar i prendre un refrigeri:

Els jardins del parc

Cap exposició ha tingut tres-cents seixanta-cinc mil metres quadrats de jardins i parcs. El viatger solaç hi trobarà esbargiment i multitud d’instal·lacions a l’aire lliure, horxateries, bars, refrescos i altres llocs d’esbatjo i utilitat. Un dels quioscs del qual tenim imatge és el de l’orxateria Valenciana.

vista

Vista parcial de diverses instal·lacions, com l’Orxateria Valenciana i les aigües azoades (nitrogenades)

S’hi van instal·lar diversos quioscs que servien pastes i dolços de Mallorca: S’han començat a instal·lar en diversos preciosos pabellons dedicats a expendre nèctar americà, pastes i dolços de Mallorca. Aquestes instal·lacions estaran servides per joves mallorquines.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant principal de l’Exposicó va ser concedida al Sr. Martín Pagès, un reconegut restaurador de l’època.

L’explotació del Gran Cafè Restaurant de l’Exposició ha estat adjudicada al Sr. Martín Pagès, per haver estat qui va presentar millors proposicions. Ens n’alegrem, i amb nosaltres els intel·ligents en matèries culinàries.

El Gran Bar Restaurant de l’Exposició havia de ser l’edifici de Domènech i Muntaner conegut amb el nom popular del Castell dels tres Dracs (per ); però no va arribar a obrir. El saló principal tenia una capacitat per fer banquets per a 500 persones, a part de diversos salons secundaris i grans terrasses cobertes per tendals.

IMG_2304

El Bar-Restaurant de l’Exposició obra de Domènech i Muntaner

El nom de Castell del tres Dracs li ve d’una comèdia de Pitarra que era molt popular. També va rebre el nom de L’Hostal de l’arengada (ALMERICH, 1945, 72).

 L’Hotel Internacional va ser l’hotel de l’Exposició. Obra també de Domènech i Muntaner, estava situat fora del recinte, al passeig de Colom. Tenia diversos menjadors; pel costat de Drassanes hi havia el gran menjador per a 250 comensals, on es va fer el banquet inaugural. La sala del restaurant tenia capacitat per a 100 persones. En el primer pis hi havia el mateix saló restaurant i menjador amb una taula rodona i, a més, hi havia dos menjadors per a famílies.

A l’altell hi havia la gran cuina econòmica, construïda per el Sr. Cañamenas de Barcelona, que feia cinc metres de llarg. Tenia un sistema per coure al grill, un invent del constructor citat, amb el qual es podien fer 400 beefsteaks alhora. També hi havia neveres per a carn, per a peix, rebosts, guardaplats calents, elevador de plats per pujar els menjars als menjadors dels pisos superiors, i una zona per elaborar les postres.

HOTEL

L’Hotel Internacional de Domènech i Muntaner, construït per allotjar-hi els visitants i expositors de l’Exposició Universal del 1888. La Exposición. Organo Oficial de la Exposición Universal de Barcelona, 22 d’agost de 1888. Biblioteca Arús.

A l’entrada de l’Exposició, davant del pavelló de Belles Arts, hi havia un altre restaurant, molt econòmic, que era la cantina on anaven a dinar els treballadors de l’Exposició mentre es va estar construint.


Els aliments presentats al Palau de la Indústria i els seus pavellons per països

Imagen1

Mapa de la situació dels diversos països al palau de la Indústria. lA EXPOSICIÓ, Organo Oficial de la Exposicion Universal de Barceloba de 1888. 27 de maig de 1888. Biblioteca Arús.

Al Palau de la Indústria estaven situats els pavellons dels diversos països que van participar en l’Exposició. Els productes i màquines exposats de cada país estaven situats al mateix nivell, de manera que si una persona volia veure mobles o màquines podia trobar-ne la situació amb molta facilitat. En el plànol d’aquesta distribució podem veure que, en la zona interior, a l’últim semicercle marcat en color rosa estaven situats els aliments d’origen animal i vegetal, els estimulants i les begudes. Al centre, marcada de color blanc, hi havia la zona destinada a la venda dels productes d’aquests països.

Els expositors podien sol·licitar servir productes i també fer-ne un tast en els seus estants. Les condicions per fer-ho eren les següents:

En primer lloc, que els productes i begudes que es posessin a la venda havien de ser de collita pròpia, de les seves fàbriques o bé elaborats per ells. En segon lloc, que la degustació i el tast s’havien de fer sempre en un local independent de la seva exposició, en instal·lacions especials o en les sales habilitades per a aquests usos. El preu era de cent pessetes per metre superficial. Per últim, estaven subjectes al Reglament Especial de l’Exposició i als articles de les condicions dels establiments de venda de begudes. El nombre de locals i llocs de tast era il·limitat, i tots els expositors podien instal·lar-los, sempre que complissin aquestes condicions.

Els premis i medalles

L’Exposició va donar una gran quantitat de premis i de medalles. Molts aliments i també moltes indústries alimentàries en van guanyar. Se’n valorava la qualitat, la innovació i també la presentació. En la secció 2a, que era destinada a les substàncies alimentàries, es van concedir més de 2.500 premis, la majoria, més d’un 85%, a begudes, principalment a vins. A continuació presentem alguns dels productes i aliments premiats:

Alguns exemples de premis, medalles i mencions honorífiques a aliments presentats a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888:

  • Bacallà amb sal del Sr. Alain Goodridge de Terranova, medalla de plata
  • Brou concentrat del Sr. Favriel de França, medalla d’or
  • Confitures del Sr. Aroki Teimon del Japó, medalla de bronze
  • Conserves de llagostes, salmó i arengades del Sr. Baird de Terranova, medalla de plata
  • Conserves vegetals del Sr. Albadalejo de Múrcia, menció honorífica
  • Farina làctia del Sr. Nestlé de Suïssa, medalla d’or
  • Formatge del Sr. Mariano Labairu de Pamplona, medalla de plata
  • Llengües conservades amb sal del Sr. Anaya de Montevideo, medalla de plata
  • Llet condensada del Sr. Loefflund d’Alemanya, medalla d’or
  • Llonganisses del Sr. Bigourdan de França, medalla de plata
  • Mel del Sr. Camacao de Yeste, medalla de bronze
  • Mostassa preparada del Sr. Steppuhn i Borke d’Alemanya, menció honorífica
  • Oli d’oliva del Sr. Carbonell de Valldemosa, medalla de plata
  • Olives en conserva del Sr. Bertran d’Esparreguera, medalla de bronze
  • Pa de figues del Sr. Aloy Bennasai de Pollença, menció honorífica
  • Pasta de sopa del Sr. Quer de Barcelona, medalla d’or
  • Pastissos del Sr. Ho Sihichi de Japó, medalla de bronze
  • Pebre vermell del Sr. Grech d’Orihuela, medalla de bronze
  • Safrà del Sr. Alcaraz Damasco de València, medalla d’or
  • Salsa de tomàquet dels Germans Puzini de Còrdova, medalla de bronze
  • Sardines en oli del Sr. Massi de Pontevedra, medalla de plata
  • Torrons del Sr. Miró de Xixona, medalla d’or

També es van concedir premis a innovacions:

  • Màquina per fabricar xocolata del Sr. Solé de Barcelona, medalla de plata
  • Tapa-botelles del Sr. Herlin de França, medalla de plata
  • Sifons per a carbòniques del Sr. Palayer i Pouchou de França, medalla de plata

Novetats i primicies presentades

Una de les novetats presentades van ser uns vivers d’ostres portats pels Vivers d’Arcachon de França, on es podia verificar la reproducció i el creixement de les ostres. Els vivers reproduïen el seu hàbitat, i en la propaganda s’explicava que ni el millor gourmet, amb els ulls tapats, no podia distingir una ostra d’aquest viver d’una de salvatge. Mentre es va construir aquest viver, es van fer diversos dipòsits d’ostres que es van distribuir per diferents llocs de la ciutat. El preu de cada ostra oscil·lava entre 2 i 5 rals, i les més grans anaven a 7. També se servien a domicili. Un d’aquests dipòsits era al carrer Comerç 38, un altre a la Fonda Espanya, i també n’hi havia al magatzem d’aviram de la Rambla de les Flors. Segons sembla, van tenir molt d’èxit, i se’n van consumir una bona quantitat.

Si Linneo, Lamark i altres naturalistes, que amb tanta cura han estudiat el gènere ostrea, haguessin tingut a la seva disposició un aquàrium com el que tindrà Barcelona, quanta feina s’haurien estalviat en l’adquisició dels coneixements que se’n van adquirir buscant dades a la natura! Però el progrés de la Ciencia i l’avenç industrial fan aquests miracles: traslladen a la multitud, en un dia, els tresors que el savi emmagatzema durant llargs anys d’estudis i treballs (LA EXPOSICIÓN, 8/01/1888).

En el pavelló balneològic, dedicat als productes químics i farmacèutics, hi va haver una exposició d’aigües mineromedicinals, nacionals i estrangeres, en què van ser presentades 100 aigües del nostre país.

De l’estranger també van venir novetats, com ara la sopa deshidratada Edwards, que s’anunciava com un dels productes presents a L’Exposició Universal. Es podia trobar al palau de la Indústria, a la secció anglesa, on els visitants la podien comprar. L’anunci descriu les múltiples utilitzacions d’aquest innovador producte: serveix per fer sopes, salses, arrossos i picadillos a l’americana i a l’espanyola.

 sopa

Anunci de sopa concentrada Edwards. Guia Ilustrada de l’Exposicio Universal de Barcelona de 1888 y de Barcelona. Biblioteca Arús

Una de les grans primícies de l’Exposició va ser la presentació de maquinària d’última tecnologia. Els visitants podien contemplar, de ben a prop, els últims invents del moment. Hi havia exposades màquines de tota mena, també de relacionades amb el tema que ens ocupa, l’alimentació. Són les següents:

  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar carns
  • Màquines per al procediment de fumar, premsar, envasar peixos
  • Procés de la fabricació del vi i de begudes fermentades
  • Maquinària per a la recollida d’olives, de raïm i de pomes
  • Premses i envasos per a la fabricació de cervesa i de carbòniques
  • Maquinària per a la fabricació del cafè
  • Maquinària per a la fabricació de la xocolata
  • Maquinària per a l’envasa’t del te
  • Maquinaria per tapar ampolles
  • Maquinària per omplir sifons
  • Maquinària per fer brous concentrats
  • Maquinària per a la fabricació d’embotits
  • Maquinària per a la fabricació de farina i de fècules
  • Maquinària per fer pa i pastissos
  • Forns de pa
  • Estris de forner
  • Envasat de llet, de mantega
  • Envasat de pastes alimentoses
  • Aparells de cuina
  • Aparells de bany maria
  • Aparells per refredar aigua
  • Aparells per a la fabricació de gel artificial

Una de les màquines exposades fou la presentada per la fàbrica Juncosa de xocolata de Barcelona:

exo-Juncosa

Vista de l’estant de la fàbrica Juncosa