Tag Archives: Tio Nelo

L’orxateria del Tio Nelo

TIO-NLO-XIX

És un dels locals més famosos de Barcelona del XIX , estava situat als baixos dels porxos d’en Xifré[1], va obrir el 1836.

Hi servien orxata i altres begudes com la llet merengada o els  aixarops una beguda molt popular de l’època, feta aigua amb una base de diverses fruites confitades, es barrejava i es servia ben fred., en els llibres de cuina de l’època  hi ha aixerops de maduixes, de cireres, de gerds, de groselles, de móres entre altres. també servien gelats al estiu  L’orxarta també la servien com a refresc d’estiu, als quioscs de begudes, als cafès.  El tio Nelo i els que servien anaven vestits de valencians.

En el local del  Tio Nelo eren famosos els seus bunyols, els feien a la vista del públic, tot un espectacle que agradava molt, com giraven els bunyols, els treien i els servien ensucrtas eren les delicies de grans i petits.

La recepta del bunyols del Tio Nelo la podem trobar en el receptari: Carmencita ó la buena cocinera (1899).

BUNYOLS DEL TIO NELOCarmencita ó la buena cocinera. Consultada la 3ª edició del 1902.

  • Diluïu en un petricó de llet tres unces de farina i unes gotes de llimona o vinagre, deixeu-ho reposar dues hores.
  • Quan es vagin a fer els bunyols bateu tres clares d’ou a punt de neu i barregeu-ho amb la llet i la farina.
  • Doneu forma de bunyols a la pasta.
  • Poseu una paella al foc amb oli abundant, i quan estigui calent aneu-hi posant un per un els bunyols, mirant que l’oli els cobreixi bé.
  • Quan estiguin daurats per tots els costats retireu-los del foc, escorreu-los i serviu-los ben calents i amb sucre per sobre.

Aquí teniu les paraules que li dedica Conrad Roure  en la seva obra Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, acontecimientos y acaecidos enla ciudad de Barcelona, desde 1850 hasta el 1900:

Entre els industrials, un dels més cèlebres fou “Tio Nelo”, valencià, que tenia un establiment en el qual venien bunyols i torrons durant l’hivern i gelats a l’estiu, instal·lat als baixos de les cases de Vidal i Quadras, contigües a les de Xifré. (ROURE, 1927, vol. III, 17)

Altres locals on es podía anar pendre orxata i  també molt coneguts són:

 L’Antiga Mallorquina. Situada a la Rambla del Centre, 1 Anteriorment, l’any 1863, al mateix lloc hi havia la Confiteria La Palma. L’any 1929 es va transformar en El Cafè de l’Òpera, que encara és obert.

La Mallorquína. Situada al carrer Fontanella, 4.

La Valenciana. Situada a la Rambla de Centre, 18.

De l’Estrella. Situada a la plaça del Teatre, cantonada amb el carrer Escudellers.

Dibuix del Tio Nelo de Lluís Pellicer. Publicat a L’Esquella de la Torratxa


[1] El Sr. Xifré,  va emigrar a Amèrica molt pobre i va retornar a Barcelona amb una gran fortuna. Els Pòrtics d’en Xifré és l’edifici que es va fer construir (1835) així que va tornar, i on va viure. Una curiositat va  ser el primer edifici de la ciutat en tenir aigua corrent.

Anuncis