Category Archives: Xocolateries del XIX

Xocolateries i orxateries de la Barcelona del XIX

Al final del XVIII i principi del xix, el Baró de Maldà ha deixat escrit que cada dia prenia una tassa de xocolata per berenar, o quan rebia visites.

 22 de maig .- ha dut orxata i taronja. I així tots i totes refrescats molt bé, ab lo xocolata después, acompanyat tot ab melindros, bescuits d’ou, bescuits tous, i rosques, ab l’aigua fresca, i àdhuc a provar un tros a tallets de llangonissa de muntanya.

(BARÓ DE MALDÀ. Calaix de sastre, 1806)

El costum de prendre xocolata s’expandí sobretot per l’obertura de les xocolateries, que eren un dels llocs preferits de les barcelonines i dels pocs on podien anar soles. A mitjan segle xix, hi havia prop d’un centenar de xocolateries a Barcelona (CURET, 1982, 286).

Les xocolateries més conegudes d’aquell temps eren:

Can Culleretes

Un dels locals més coneguts i populars de la Barcelona del vuit-cents, abans que restaurant fou una xocolateria, situada al Carrer Quintana i inaugurada el 1786. En aquell temps la xocolata es prenia amb melindros, secalls, bescuits o simplement acompanyada d’un tros de pa; això sí, sempre amb un got d’aigua freda (CURET, 1982, 288). En aquest local s’hi podia degustar i comprar crema, orxata, xocolata i menjar blanc. El 1890 va passar a la família Regás, i hi van començar a servir esmorzars de forquilla, dinars, sopars i ressopons. També servien àpats a domicili. Segons les memòries del fill Regàs, a cada hora hi havia un ambient diferent (REGÁS, 1960).

Xocolateria i restaurant del Centre. Situada a la Rambla del Centre, 3. Especialitzada en sorbets, pastisseria, vins, licors i fruites. (BARCELONA EN LA MANO, 1888, i GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 63 dels anuncis).

Com a curiositat transcrivim una valoració de la xocolata feta pel Dr. Monlau, el 1862, on descriu costums de consum de xocolata a diverses nacions:

és la xocolata… aliment principal dels mexicans abans de la conquesta, no ha deixat, segons diversos observadors, de modificar un tant la constitució física i l’estat mental dels pobles europeus que l’han admès en el seu repertori bromatològic. És curiós en veure com cada nació va anar adaptant la xocolata als seus gustos i costums. Els italians no torren tant el cacau com els espanyols; mentre que nosaltres, amb els italians i els francesos, llencem les clofolles de les ametlles del cacau, a Suïssa i Alemanya les aprofiten per infusionar-les en aigua calenta, a la qual afegeixen llet …Per treure’n la mantegositat que en perjudica la digestió, a Mèxic i posen pebre, gingebre o clau d’espècia; a Europa donem preferència a la canyella i a la vainilla. A Holanda ve de gust la xocolata amarga i la prenen per postres; nosaltres en prenem per esmorzar. (MONLAU, 1862, 576)

L’orxateria més popular d’aquell temps era:

L’orxateria del Tio Nelo

És un altre dels locals més famosos de l’època, i estava situat als baixos dels porxos d’en Xifré[1], a la casa Vidal Quadras, i va obrir el 1836. Hi servien orxata i altres begudes. Feien bunyols a la vista del públic, i els que servien anaven vestits de valencians. La recepta del bunyols del Tio Nelo la podem trobar en el receptari Carmencita ó la buena cocinera (1899).

Entre els industrials, un dels més cèlebres fou “Tio Nelo”, valencià, que tenia un establiment en el qual venien bunyols i torrons durant l’hivern i gelats a l’estiu, instal·lat als baixos de les cases de Vidal i Quadras, contigües a les de Xifré. (ROURE, 1927, vol. III, 17)

Altres locals també molt coneguts són:

La Mallorquína. Situada al carrer Fontanella, 4 (GUIA ITINERARIA Y DESCRIPTIVA DE BARCELONA, DE SUSALREDEDORES Y DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888, 22).

L’Antiga Mallorquina. Situada a la Rambla del Centre, 1 (GUIA ITINERARIA Y DESCRIPTIVA DE BARCELONA, DE SUS ALREDEDORES Y DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888, 22). Aquest establiment apareix citat cap a l’any 1890. Anteriorment, l’any 1863, al mateix lloc hi havia la Confiteria La Palma. L’any 1929 es va transformar en El Cafè de l’Òpera, que encara és obert.

La Valenciana. Situada a la Rambla de Centre, 18 (GUIA ITINERARIA Y DESCRIPTIVA DE BARCELONA, DE SUS ALREDEDORES Y DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888, 22).

De l’Estrella. Situada a la plaça del Teatre, cantonada amb el carrer Escudellers (GUIA ITINERARIA Y DESCRIPTIVA DE BARCELONA, DE SUS ALREDEDORES Y DE LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888, 22).

 


[1] El Sr. Xifré, que va emigrar a Amèrica molt pobre, va retornar a Barcelona amb una gran fortuna. Els Pòrtics d’en Xifré és l’edifici que es va fer construir (1835) quan va tornar, i on va viure. Va ser el primer edifici de la ciutat que disposà d’aigua corrent.

La xocolata, com la prenien al XIX?

gloppe1889

Com a curiositat transcrivim una valoració de la xocolata feta pel Dr. Monlau al 1862, on descriu costums de consum de xocolata a diverses nacions:

es el chocolate…alimento principal de los mejicanos antes de la conquista, no ha dejado, según varios observadores, de modificar un tanto la constitución física y el estado mental de los pueblos europeos que han admitido en su repertorio bromatológico. Es curioso al ver como cada nación fue adaptando el chocolate é sus gustos  y costumbres. Los italianos no tuestan tanto el cacao como los españoles, mientras que nosotros, con los italianos y los franceses tiramos las cáscaras de las almendras del cacao, en Suiza y Alemania las aprovechan para infundirlas en agua caliente, á la cual añaden leche. …Para quitar la mantecositat que perjudica á su digestión, en Méjico echan pimienta, jengibre o clavo de especia; en Europa damos preferencia á la canela y á la vainilla. En Holanda apetece el chocolate amargo y lo tomaba de postres  nosotros desayunamos con el.

Monlau, P. F. (1862), Elementos de Higiene Pública. Madrid: Impremta y Esterotipia de M. de Ribadeneyra.

Al’imatge teniu la Pastisseria Gloppe de París, 1889 pintada per Béraud Jean (1849-1936)