Category Archives: Salut i aliments

Les adulteracions d’aliments al XIX

alimentos

Els metges higienistes, a part de denunciar i d’estudiar les deficiències de la dieta, la salubritat de les cases i dels llocs de treball, també estaven preocupats per l’adulteració i el mal estat d’alguns aliments.

L’adulteració se centrava bàsicament en productes com el pa, el vi, la llet, i també el cafè, l’aiguardent i la xocolata; mentre que el mal estat de conservació afectava, sobretot, la carn i el peix.

Les obres dels higienistes aplegaren una gran quantitat d’informació sobre les ciutats industrials i contribuïren a la creació de la legislació sobre aquesta matèria.

Al segle xix, de la mateixa manera que en l’actualitat hi ha notícies i escàndols alimentaris, les adulteracions eren bastant sofisticades i, segons els textos llegits, pràcticament no se ’escapava cap producte. Es té constància d’adulteracions d’aliments des de molt antic: ja els romans van haver de redactar lleis de vigilància al frau d’aliments en els mercats. En èpoques posteriors, com a l’edat mitjana, també en trobem també força: en els socs d’Al-Àndalus hi havia vigilants específics per controlar que no es barregés fang amb la carn picada, que així pesava una mica més; i a la zona cristiana els inspectors controlaven que no s’hi afegissin serradures a la farina per fer pa.

Les adulteracions que es podien fer al pa eren: barrejar-hi fècula, i així sortia més econòmic; carbonat d’amoníac, per fer-lo més flonjo; fins i tot havien de vigilar que no s’hi barregés carbonat de potassa, magnèsia i sulfat de coure.

Poques vegades els articles de confiteria solen estar adulterats, en la seva substància; però sí en els ornaments amb què solen estar confeccionats, i els quals són altament nocius per a la salut. (BELTRAN, 1861, 113)

En els productes de pastisseria, les adulteracions més perilloses eren en els additius que es posaven a les decoracions, sobretot per aconseguir colors ben vius i duradors. Aquests són els que hem trobat:

  • El color groc amb cromat de plom i antimoni
  • El verd amb arseniat de coure
  • El morat amb deutòxid de plom
  • El vermell amb cinabri i mini

es van editar llibres especialitzats en aquest tema, com Falsificaciones de los alimentos y las bebidas o diccionario de las sustancias alimenticias con sus alteraciones y sofisticaciones (1877), conté un llistat d’additius que es posaven de manera fraudulenta al menjar.

L’alimentació infantil al segle XIX

Un altre aspecte de la salut i els aliments en aquest segle és la nova visió dels infants i de la seva alimentació. Els fills de la burgesia eren criats per dides, les quals eren molt escollides. El doctor Carreres va escriure un tractat sobre les condicions que havia de reunir una bona dida. En els estudis mèdics sobre les dides se’n vigila la dieta, la salut, el temperament i la moral. En els diaris de l’època trobem anuncis d’oferta i demanda de dides. La mortalitat infantil feia que moltes mares de la classe obrera, que havien perdut els nens, oferissin els seus serveis per criar nens de la burgesia.

Dides. Una senyora de 19 anys d’edat   que té llet de dos mesos i que per mort de la filla es troba en necessitat de   buscar criatura per criar, i desitja que sigui de pares ben reputats.

Diari de Barcelona, 1 de gener de 1865

En aquesta època es va començar a practicar la lactància artificial. A Barcelona, les lleteries tenien vaques i servien llet acabada de munyir. Se les anomenava cases de les vaques, i amb aquest nom les trobem a la Guia General de Barcelona de 1854, que en cita 15 i ens comenta que 3 o 4 són de llet de burra.

Llet pura de vaca i cabra per a malalats i lactàncies. Se serveix a domicili. Diari de Barcelona, 2 d’octubre de 1870

També van aparèixer al mercat productes nous per augmentar la secreció de la llet:

Aixarop –lactifich. De gran interès per les mares y dides. Per augmentar la secreció de la llet. Aquest aixarop te la propietat d’augmentar la cantitat y calitat de la llet y desperta la gana…La Campana de Gracia, 21 de juliol de 1878

jarabe-lactifico

Anunci de Aixorop- Lactifich. Guia Barcelona en la mano de 1884. Biblioteca Arús

Els metges recomanaven la lactància materna com la millor, encara que eren conscients que no sempre era possible o el millor recurs, perquè depenia de l’estat de salut de la mare.

…les mares han de criar els seus fills…la mare és sempre la millor dida…les mares han de criar els seus fills, però de vegades no poden; i aleshores és clar que cessen les exigències de l’obligació moral…

Higiene del matrimoni. (MONLAU, 1881, 508-509)

 Antonia-Prat-filla178

Antonia Prat i la seva filla Josepa, 1894, a Barcelona. Tia àvia de l’autora

L’alimentació infantil també era un dels temes tractats pels experts, que estudiaven el tipus de règim més adequat per a cada edat, i donaven consells, com ara que s’ha de vigilar que els nens no mengin massa llaminadures, o que s’hi acostumin, perquè llavors serà difícil que mengin cap altra cosa.

És molt preferible el règim vegetal a l’animal. Res de condiments forts, ni salses estimulants… importa molt no afalagar els nens amb dolços, ni fer-los cobrar afició a les llaminadures. (MONLAU, 1881, 587)

S’editaven llibres sobre aquest tema i se n’anunciava la pùblicació als diaris i revistes. Aquí en tenim dos a tall d’exemple:

Higiene dels nens. Col·lecció de consells pràctics dirigits als pares de família, per a la bona criança i educació dels fills. Pel Doctor Joaquim Martí.  (LA ILUSTRACIÓ CATALANA, 1882, 40)

Higiene de l’alimentació dels nens. Amb aquest títol hem rebut dos exemplars del llibre acabat de publicar del Dr. Guerra i Estapé. Es troba dividit en vuit capítuls en els quals s’exposen regles senzillíssimes i pràctiques totes, sobre la lactància materna, de dida, amb el biberó, per mitjà d’animals, alimentació mixta, per conèixer si un nene està ben alimentat, deslletament i alimentació de la segona infància; que es llegeixen des del principi al final amb interès creixent (…). Res no trobem que no sigui de profit a tal útil llibre, que hagin de conèixer totes les mares per conservar la salut dels fills. (LA EXPOSICIÓN, 08/01 1887).

Imatge

Salut i aliments, el moviment higienista del XIX

 

L’alimentació humana es va modificant amb el decurs dels segles. Cada fase de civilització va acompanyada d’una revolució bromotològica, i aquesta revolució pren a cada país formes diferents i dignes de ser estudiades. (MONLAU, 1862, 578)

 L’alimentació, la nutrició, la nutrició infantil i el valor dels aliments són temes que preocupen en aquest segle, tant des de la perspectiva positiva i descriptiva com des de la negativa, amb l’estudi de patologies i de les mancances nutricionals de sectors concrets de la població.

Molt s’ha millorat el règim dels pobles moderns. Avui dia es fan menys àpats, es menja a hores més ben determinades, abunden més aliments, n’hi ha més varietat (…) el Govern procuri abundància i bona qualitat de queviures a les poblacions; faci estudiar els efectes del règim alimentari en cada districte, en cada classe social o professional; corregeixi els defectes… (MONLAU, 1862, 593)

És una època en què la medicina pren consciència que la ingesta d’aliments forma part inseparable de l’estat de salut de la població. Què es menja, com i quan, es valorarà a partir d’ara d’una manera mèdica. Els estudis de metges intentaran influir en l’administració per canviar els mals hàbits. És el moment de l’aparició de la medicina social.

Així doncs, l’home no és solament el producte del clima que habita, sinó també dels materials amb què es restaura o renova la seva economia orgànica. (MONLAU, 1862, 572)

Les carns, l’oportú maridatge d’aquestes amb els farinacis, les verdures i les fruites, constitueixen la dieta més apreciada per a la generalitat dels homes del nostre clima. (MONLAU, 1862, 578)

Un tema que va preocupar força els especialistes de l’època va ser la qualitat, la quantitat i la diversitat d’aliments, sobretot enfocat a les classes menys afavorides i més desnodrides:

A més d’abundants i barats els aliments han de ser sans i de bona qualitat; s’ocuparà l’autoritat administrativa que per cap terme s’expendeixin aliments naturalment adulterats; ni adulterats per l’art. (MONLAU, 1862, 575)

EL MOVIMENT HIGIENISTA

L’higienisme va ser un corrent de pensament mèdic del xix que estudiava la relació que hi ha entre els aspectes socials, culturals i econòmics i la seva influència sobre l’estat de salut de les persones. Les anàlisis sobre les deficiències en els llocs de treball, els horaris excessius, la insalubritat de l’aigua, l’habitatge i la mala nutrició preveien afavorir un canvi dels costums socials a fi de millorar el nivell de vida (LARREA, 2003). Els antecedents d’aquesta consideració mèdica social ja els trobem el segle anterior, en obres com el Tratado de las enfermedades de los artesanos, de B. Ramazzini (1700), Catástrofe morboso de las minas mercuriales, de J. Parés i Franqués (1778) o Oratio academ. De populorum miseria morborum genitrice, de J.P. Frank (1790).

Les pèssimes condicions de vida a les ciutats industrials del xix són un tema recurrent en la literatura de l’època. L’obra Oliver Twist, de Dickens, descriu perfectament el submón sòrdid de la pobresa anglesa del xix, però també ho descriu Balzac (1799-1850), des de França, a les seves obres La Comédie Humaine i L’assommoir.

Els metges higienistes van fer, al llarg del segle, uns informes anomenats topografies mèdiques on es descriuen les condicions ambientals i socials d’una ciutat o d’un poble determinat. Hi trobem dades de moltes menes: geològiques, registres de temperatura, de demografia, de mortalitat, les causes d’aquesta i les patologies més importants. També inclouen els costums, les pautes alimentàries, l’alcoholisme o la prostitució. Totes aquestes dades es reunien amb l’objectiu de fer una geografia mèdica d’un país, per tal de conèixer la salut de la població.

A Catalunya es van fer moltes topografies mèdiques, i s’hi constata la relació que hi ha entre les malalties i els aspectes socials.

La transformació de la vida humana a Barcelona el segle xix va lligada a la industrialització i al creixement demogràfic. Abans d’enderrocar les muralles, la ciutat es va veure afectada per una massiva població creixent de jornalers i treballadors que vingueren a treballar a les noves fàbriques que s’instal·laren dins de la ciutat emmurallada. Les condicions de vida eren dures, la manca d’espai i de salubritat dels habitatges feia que una gran massa de població visqués aglomerada i sense serveis. La proliferació de malalties infeccioses, com el còlera, el tifus o la tuberculosi, la deficient alimentació d’una gran part de la població que estava desnodrida i les pèssimes condicions de treball feien que l’esperança de vida fos ben curta, i l’índex de defuncions molt alt, cosa que feia de Barcelona una de les ciutats més malsanes d’Europa.

El metge higienista barcelonès Pere Felip Monlau (1808-1871) va fer una memòria titulada Abajo las murallas!!!, on expressava d’una manera clara la reivindicació dels barcelonins a favor de l’enderroc de la muralla de la ciutat, una necessitat imperiosa deguda a la densitat de població, 850 habitants per hectàrea, que feia de Barcelona una de les ciutats més poblades d’Europa.

La higiene pública ens diu que per a la salubritat d’una ciutat no ha de ser aquesta molt populosa, o almenys, la seva població ha de poder viure amb amplitud i desimboltura en el seu recinte (…) a les poblacions sumament nombroses l’aire és infecte, les aigües corrompudes, el terreny dessubstanciat, i exhaust fins a llargues distàncies; la vida és en auquestes necessàriament més curta, les dolçors de l’abundància són poc conegudes, i els horrors de la necessitat i de la misèria extrems. Les cent quaranta mil ànimes que vegeten ara en el reduït cercle que formen les muralles serien molt més felices i viurien més sanes i més temps, si estiguessin disseminades per una extensió de terreny mil vegades més gran (…) els nostres carrers són generalment estrets, la circulació de les persones exposada, a causa del continu carreteig de transport que exigeixen el comerç i la indústria; les cases altes, ofegades, amb quatre pisos generalment i amb quaranta o cinquanta moradors cadascuna; cada dia van desapareixent els horts, els jardins i les cases antigues d’alguna comoditat, per construir en el seu lloc cases mesquines, amb nínxols en lloc de salons i quartos; en una paraula, ens anem ofegant.(ALCAIDE, 1999).

La ciutat de Barcelona va ser pionera en el projecte higienista, representat fonamentalment per Monlau i els seus deixebles Joan Giné Partagàs i Rafael Rodríguez Méndez. El 30 de març del 1831 es va publicar Clave que la comisión permanente de topografías ha propuesto a la Real Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona para facilitar la formación de la topografía de los pueblos que componen la provincia de Cataluña. Aquesta comissió instava la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia a estimular la producció de topografies en tot el Principat. Monlau va escriure molts llibres dedicats a la salut des de la perspectiva social: Elementos de Higiene Pública (1862), Elementos de Higiene privada (1862) i Elementos de Higiene industrial (1871).

A la topografia de Barcelona del Doctor Domingo (1899) s’hi considera que l’alimentació és deficient quant a valor nutritiu i que està molt contaminada. És una denúncia contra l’adulteració d’aliments, i sobretot contra l’administració, a la qual en considera responsable.

Aquest impost ha de desaparèixer (…). És immoral, posa taxa a la vida i à la salut… la seva adquisició és més difícil i el contraban, l’acaparament, la sofisticació i l’adulteració dels aliments troben motius suficients per desenvolupar-se. (DOMINGO, 1899, 401)

Es van fer estudis sobre els aliments bàsics, com ara el pa i la patata, per poder alimentar més i millor la part de la població més desfavorida, i es va intentar millorar-ne el conreu.

La desaparició de las caresties, o l’extenuació dels seus estralls, des que es coneixen les patates, és l’únic fet ben documentat per l’estadística; i que aquest sol fet dissol, per ara, de tot càrrec greu el tubercle en qüestió. (MONLAU, 1862, 575)

Moviment naturista comença al XIX

d-kne

Fons de la Biblioteca Arús

Al final del XIX comença el moviment naturista, com a repulsa a les formes artificials de la vida moderna i com a rebuig de la destrucció de la naturalesa.

El Doctor Kneipp  (1894-1898) va sistematitzar els cinc principis de la medicina naturista clàssica: la dieta, les plantes medicinals, l’exercici, la hidroteràpia i la teràpia de l’ordre.

Kneipp, juntament amb Juan Santiveri (1868-1938), van obrir una farmàcia a Barcelona el 1897. Posteriorment el 1907 Santiveri va crear la primera associació vegetariana. El 1908 el Dr. Joseph Falp i Plana va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya, que organitzava banquets vegetarians per trobar seguidors.

El 1894 es va publicar a Barcelona Atles botànic, del Doctor Kneipp, en una edició de luxe, que recull les virtuts terapèutiques de moltes plantes, disposat en una plana de text i una plana amb la imatge de la planta que es comenta, una fotografia en color, tota una novetat en aquest tipus de llibres. Va ser editat per Juan Gili.