Category Archives: Restaurants del XIX

Restaurants i cafès restaurants del XIX

 

 Els restaurants amb funció gastronòmica, d’alta cuina, a Barcelona, apareixen a mitjan segle xix, i en va augmentar considerablement l’oferta arran, sobretot, de l’Exposició Universal del 1888.

A la Barcelona del final del xix trobem molts dels menús dels restaurants escrits en francès, perquè a la cuina de la restauració imperava la moda francesa, tant en els noms com en el tipus de recepta, una moda que va perdurar fins ben entrat el segle xx (LUJÁN, 1993 ).

 Menú

  • Hors d’œuvres
  • Crème impériale
  • Petites bouchées Renaissance
  • Loup de mer a la Cardinale
  • Perdreau a la Périgueux
  • Choux de Bruxelles
  • Punch a la romaine
  • Salade dominicaine
  • Le Pic du Mont Blanc
  • Petits gâteaux fin de siècle
  • Desserts assorties
  • Vins
  • Jerez, Rioja blanc, Rioja rouge
  • Champagne
  • Cafés et liqueurs et cigares

 

Barcelona, 26 de setembre de 1889

Els restaurants i cafès restaurants més coneguts de l’època

SITUATS A LA RAMBLA

Cafè Restaurant Americano,. Restaurant, cafè i billars. Situat a la Rambla del Centre, 32 (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 175 dels anuncis)

Gran Café restaurant Barcelona. Gran local que tenia entrada per la Rambla i pel carrer Conde del Asalto. Aquest local servia a domicili. (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 3 dels anuncis)

Café Nuevo Restaurante. Situat a la Rambla del Centre, 32. A la guia Barcelona en la mano, a les últimes pàgines d’anuncis (1888, 59), hi trobem aquest restaurant que s’anuncia en francès

Gran Cafè Restaurant Colon, . Situat a la Rambla del Centre, 28 (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 47 dels anuncis), i situat, al núm. 38 en una altra guia (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

Restaurant Cafè Continental. Rambla Canaletes (ARTIGAS, 1888).

Restaurant del Cafè del Liceu. Obert el 1837 a la Rambla del Centre, 4, ocupava l’ala dreta de l’edifici del Gran Teatre del Liceu. Hi servien tota mena de begudes i combinats, cerveses nacionals i estrangeres, gelats, i altres begudes que li donaren molt prestigi i el van fer un local molt concorregut. El restaurant tancava a les dues de la matinada. (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 61 dels anuncis). Aquest establiment va tancar el 1969 (PERMANYER, LA VANGUARDIA, 28/03/99). Un anunci de venda d’ostres, que es podien adquirir en diversos punts de la ciutat, i també en aquest restaurant:

Ostres verdes de Marennes.

Es venen al major i detall al Dipòsit Central Cafè del Liceu, Rambla del Centre. També s’hi venen ostres de la Companyia Ostrícola de Santader. Diari de Barcelona, 15 de gener de 1899

Gambrinus . Va obrir el 1881 i estava situat a la Rambla de Santa Mònica, 29 (ARTIGAS, 1888). Servia a preu fix i a la carta. Era un local famós com a cafè, cerveseria, i també com a restaurant (LUJÁN, 1993).

Maison Martin, Gran Cafè Restaurant Glacier. Situat a la Rambla del Centre, 5, a la planta baixa hi havia un luxós saló embellit amb una gran marina del pintor Urgell, i al menjador hi havia un paisatge de Marqués; al pis principal hi ha un saló/menjador decorat amb tres quadres, dos de Llobera i un de Baixeres, i al primer pis hi havia un gran saló menjador. Hi feien cuina francesa i tenien carta de gelats. (BARCELONA EN LA MANO, 1888, i GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 11, 234 i 52 dels anuncis).

Cafè Restaurant La Mallorquina. Aquest local inicia la seva activitat a la fi del segle xviii com a taverna i hostal. Era el punt de sortida dels carruatges que sortien cap a altres ciutats i pobles. Amb l’arribada del ferrocarril, la difusió del tramvia i la inauguració el 1837 del que avui coneixem com Gran Teatre del Liceu, modifica la seva activitat. A mitjan segle xix, era una famosa xocolateria, després passà a ser un cafè restaurant, i uns anys després es convertí en el Cafè de l’Òpera que encara ara existeix i està obert al públic.

Restaurant Cafè París. Rambla del Centre, 21 (ARTIGAS, 1888). Estava especialitzat en cuina francesa i s’hi servien xampany i vins espanyols i francesos. (BARCELONA EN LA MANO, 1888, i GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 60 dels anuncis).

Gran Café Restaurante de Pelayo. Rambla de Canaletes, 62, cantonada amb el carrer Pelai (ARTIGAS, 1888).

Restaurant Universal. Rambla de Santa Mònica, 2 (ARTIGAS, 1888).

SITUATS A LA PLAÇA REIAL

Gran Restaurant França . Conegut amb el nom de Justin. Estava situat a la plaça Reial, 12, i oferia menjadors molt luxosos decorats amb quadres a l’oli. Tenia un gran jardí que obria a l’estiu (BARCELONA EN LA MANO, 1888, i GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 11, 234 i 50 dels anuncis).

Restaurant Pompidor. Situat a la plaça Reial i passatge Madoz, 5 (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888).

Gran Cafè Restaurant Suizo. Va obrir al final del segle xix, i estava situat a la plaça Reial, 17 i a la Rambla del Centre, 31. Només servia a la carta. Especialitzat en cerveses del país i de l’estranger. (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 58 dels anuncis).

CARRERS AL VOLTANT DE LA RAMBLA

Cafè Restaurant del Concert Barcelonès,  El Concert Barcelonès era un ball concert, on també feien cant i ball flamenc, i estava situat al carrer de la Unió, 7. El cafè restaurant no tancava en tota la nit. (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 48 dels anuncis).

Restaurant Soler . Carrer Unió, 6 (ARTIGAS, 1888).

Petit Restaurant. Aquest restaurant s’anuncia com un restaurant molt econòmic.

Petit restaurant El més econòmic de Barcelona. Esmorzars des de 0, 20 pessetes. Dinars a 0, 50 pessetes. Esmorzar parisien 1 pesseta. Saló jardí. Carrer Guardia 9, 1. cerca de la Rambla. Barcelona en la mano, 1884.

SITUAT AL CARRER RAURICH

Restaurant Pince. Primer era al carrer Raurich, i després es va traslladar al carrer Ferran. Dirigit pel Sr. Jean Pince, francès, hi servien cuina francesa. Segons els cronistes, era un dels millors restaurants (LUJAN, 1993, 129). En una guia del 1908, Casa Pince no era un restaurant pròpiament dit, sinó un local on es podia menjar a qualsevol hora. Amb la moda del Five o’Clock Tea, s’hi podien degustar fiambres i altres exquisideses, i també tenia un salo a l’estil Lluís XV on servien esmorzars. S’hi podia comprar menjar i servien cistelles per a pícnics (GUIA DE BARCELONA, 1908, 446-447).

SITUATS AL PASSEIG D’ISABEL II

Restaurant Nou Noé, . Situat al passeig d’Isabel II, a l’angle de la plaça Antonio López. Hi feien festes i banquets de noces i bateigs per a un màxim de 100 persones (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 11, 234 i 54 dels anuncis).

SITUATS A LA PLAÇA CATALUNYA

Maison Dorée. Va obrir el 1897, i estava situat al plaça Catalunya. Va ser un local amb molt renom per la seva cuina, per la seva decoració i pels balls que s’hi feien (PERMANYER, LA VANGUARDIA. 30/10/88). Va tenir molt prestigi sota la direcció del Sr. Pompidor, que va adquirir els locals del costat i va fer-lo molt més gran. El restaurant estava situat en un saló interior. Tenia una gran terrassa a la plaça Catalunya i era un dels llocs més freqüentats pels barcelonins (CABALLÈ, 1946, vol. I, 97).                             

Gran Cafè Restaurant de Colon. Obert el 1807 i situat a la plaça Catalunya, és un dels establiments del Sr. Vilaseca. Primer va ser cafeteria i restaurant. Hi havia billars.

Un dels esdeveniments importants per l’impacte que va tenir a Barcelona va ser la inauguració de l’estàtua a Colom, el mateix any que l’Exposició Universal del 1988. El banquet de la celebració d’aquest acte va ser servit en aquest cafè restaurant.

felicitem cordialment l’amo del cafè Colon, el Sr Vilaseca, pel Banquet que al saló principal oferí en la celebració d’haver-se inaugurat solemnement el monument al savi genovès, descobridor de l’americà continent. Tant el menú com el servei foren esplèndids, dignes de l’objecte que motivava la festa. De l’aspecte del saló no hi ha res a dir, no n’hi ha d’altre a la ciutat que l’iguali per a actos d’aquesta naturalesa. (LA EXPOSICIÓN, 1888, vol II, 21)

L’any 1902 es convertí en l’Hotel Colon, amb 70 habitacions i una gran terrassa.

SITUATS AL PASSEIG DE GRÀCIA

Restaurant de la Alhambra, .Va obrir el 1896. Situat al passeig de Gràcia, 25 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 115), tenia una façana de 25 metres d’ample i 45 de llarg. (ARTIGAS, 1888).

SITUATS A MONTJUÏC

Miramar, Cafè Restauran. Situat enfront de l’antiga estació de Vilanova, a la falda de Montjuïc. Un dels restaurants amb vistes a Barcelona, era un dels llocs més concorreguts a l’estiu. Tenien salons per celebrar-hi banquets(GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 66).

MIRAMAR

 

ALTRES LOCALITZACIONS

Restaurant de l’estació del Nord (ARTIGAS, 1888)

Restaurant del Parc de la Muntanya (Sarrià) (ARTIGAS, 1888)

Alguns dels grans hotels, que van aparèixer al final de segle, van sorgir de les reformes d’antigues fondes o posades. Els més coneguts són:

Hotel Restaurant de Comerç. Ocupava la cantonada entre el carrer Escudellers, 15, i el carrer Zurbano, 7. En el restaurant es podia menjar a la carta i a preu fix.

Hotel Peninsular. Situat al carrer Sant Pau, 34-36, es va edificar sobre els terrenys de l’antic convent dels agustins l’any 1876.

Hotel Espanya.Obert primer com a Fonda España el 1860 al carrer Sant Pau, 11, els anys 1902-1903 va encarregar-ne la decoració modernista a Lluís Domènech i Montaner, i el pintor Ramon Casas es va encarregar de decorar-ne el menjador amb un paisatge marí amb sirenes.

Hotel Internacional.Situat on hi havia hagut la Fonda Estevet.

Hotel de las Cuatro Naciones. De ser una fonda, va passar a convertir-se en un hotel molt important, que sortia anunciat a la premsa com un dels millors.

Hotel de las Cuatro Naciones Espaioses habitacions, moblatge estil antic molt elegant, casino excel·lent, vins escollits. Vista al port Diari de Barcelona, 7/10/1870)

Hotel Oriente. Aquest hotel va ser primer una fonda (l’hem citat abans). Es dóna el cas que l’escriptor danès Hans Christian Andersen (1805–1875) va passar una temporada a Barcelona i va viure en aquest hotel, des del qual va veure la inundació de la Rambla del 15 de setembre de 1862 (MARTINEZ, 1992).

Gran Hotel de Catalunya. Carrer de les Heures, 4-6, al costat de la plaça Reial i el carrer Ferran. El restaurant tenia taula rodona, servei a la carta. Hi atenien en català, castellà, francès, anglès i italià (GUIDE DE BARCELONE ET CES ENVIRONS, 1888, 55 dels anuncis).

Hotel Tibidabo

A la imatge inferior, hi podem veure l’alta societat barcelonina, en temps d’oci, a l’Hotel Tibidabo.

 jet-set

La high life barcelonesa en el Hotel Tibidabo. Dibuix de D. Baixeres. La Ilustración (1882) vol. III Biblioteca Arús

Al final de segle xix hi ha algunes persones vinculades al món de la restauració dignes de tenir en consideració; ho són pel nombre de locals que van regentar, ho són per com van introduir el luxe als seus locals, perquè van fer del servei i d’atendre al públic tot un art. Ens referim al senyor Cuyàs, que va regentar el Restaurant Set Portes i el Cafè Cuyàs, entre altres; el senyor Regàs, els pares del qual van comprar Can Culleretes, i que va començar una brillant carrera en l’hostaleria al final del xix; el senyor Vilaseca, que va dirigir, entre altres, l’Hotel Colon, i el senyor Esteve Sala, fill de vinater, que va aprendre l’ofici de confiter i va treballar al Cafè Pelai, i més tard va llogar el Quiosc de Canaletes, situat al mig de la Rambla, on se servien begudes, i els hereus del qual van continuar amb l’ofici de la restauració durant el segle xx.

continuarà…

Aquesta llista no es tancada, esta publicada al meu llibre de Cuinar i Menjar a Barcelona (1850-1900) del 2007

 

Anuncis

Cafè de les 7 portes

7-portes-xix

El 1833 es va reformar el portal del Mar, es va derrocar part de la muralla, i en el seu lloc es va construir l’edifici conegut com els Pòrtics d’en Xifré. El Cafè de les Set Portes estava situat als baixos d’aquest edifici i va obrir el 1836; el dia de la inauguració va ser un gran esdeveniment. Tenia sales amb grans miralls, aigua corrent i un dels primers rètols lluminosos que van meravellar als barcelonins. Posteriorment va passar a ser un restaurant, que ha arribat als nostres dies. A Recuerdos de mi larga vida, Conrad Roure dedica un capítol a aquest cafè:

En él se sirven toda clase de refrescos, – licores del País, elaborados y refinados, todos los extranjeros, de los cuales se surte en las fábricas de más nombradla. Salamis de Italia, Jamón, Salchichón de Lión, de Burdeos, Longanizas de Vioh, pescado en escabeche, huevos, aceitunas, frutas tiernas y secas, confituras, pasteles, cremas, almíbares, compotas, etc., etc., con toda clase de vinos nacionales y extrangeros, como igualmente toda clase de ramilletes ambigus, etc. (ROURE. Vol. II,47-51)

Al final de segle xix, hi ha persones vinculades al món de la restauració dignes de tenir en consideració; ho són pel nombre de locals que van regentar, ho són per com van introduir el luxe als seus locals, perquè van fer del servei i d’atendre al públic tot un art. Un d’ells és  el senyor Cuyàs, que va regentar el Restaurant Set Portes i el Cafè Cuyàs, que en parlarem un altre dia.

El sr Cuyas, un dels primers locals quie va regentar, va ser el Cafè Neptú, també va tenir el nom de Café de la Constància, situat al Passeig de l’Aduana, més tard, el va traslladar als pòrtics d’en Xifré i va passar a ser el Cafè de les 7 portes (CABALLÉ, 1946, vol. I, 45). I posteriorment va passar a ser un restaurant, però això també ho explicarem un altre dia.

La imatge és la sala principal del Cafè de les 7 portes, acabada la restauració, en parlava el Diari de Barcelona el 3 de novembre de 1849, extreta del llibre Confessions 1880-1936, escrit per un altre gran de la resturació barcelonina Sr. Regàs !

Anar de marxar pel Passeig de Gràcia al segle XIX

Imagen1

Mapa amb els jardins que hi havia al passeig de Gràcia.  Guía y plano de Barcelona de 1873. Biblioteca Arús

 El Tívoli, i més endavant los Campos Elíseos i el Prado Catalán, ultra algun altre lloc de diversió; de manera que el ciutadà que anava al Passeig de Gracia, si no es divertia (amb diners o sense), era perquè tenia una mala humor de mil dimonis (CABALLER, s. a., 187)

EL TIVOLI

Era un jardí que estava situat a l’esquerra del passeig de Gràcia i quasi bé á la meitat del passeig, ocupaven les illes compreses entre els carrers Diputació i Provença, i del passeig de Gràcia fins Aribau. En el centre hi havia la casa del jardiner i un quiosc de begudes, es va construir a mitjans de segle al 1849 (SAURÍ, 1854,224). durant un temps se’l coneixia com Els Jardins de la Nimfa. En el jardí hi havia un teatre, un espai per ballar i sentir música i molts jocs i entreteniments de fira, com un tir.

tivoli

JARDINS DE GRACIA.

Aquest espai es va construir al 1824, tenia una font d’aigua fresca i a l’estiu s’obria un merendero on s’hi podia prendre xocolata, i refrescs, estava situat davant del jardins del Tivioli  (SAURÍ, 1854,221)

 

LOS CAMPOS ELÍSEOS

camps-elis

Uns grans jardins que van obrir al 1853, ocupaven l’espai comprés entre els carrers el passeig de Gràcia/Roger de Llúria, i Aragó/ Rosselló.

Conrad Roure en el seu llibre Recuerdos de mi larga vida ens explica la inauguarció: En Barcelona se levantó tal revuelo de propaganda para su inauguración (la de los Campos Elíseos), que mi madre, que por ser viu­da se hallaba retraída de fiestas y diversiones, sintió curiosidad para conocer aquella llamada maravilla y acudió conmigo y algunos amigos a los Campos. Las innumerables atracciones que en aquel lugar habla instaladas me llenaron de asombro. El Tívoli ocupaba sólo cuatro mojadas de tierra; los Campos Elíseos catorce y tres mundinas. Era el (lugar recreativo mayor de aquella época y tal vez de cuantos se han abierto posteriormente en esta ciudad, pudiendo asegurarse que en belleza y oportunidades de diversión para los visitantes sobre­pujaban a todos los de su tiempo y a los que vinieron próximamente después.(ROURE, 1925, vol. I, 118)

Dins dels jardins hi havia una gran noria i moltes atraccions. Celebraven festes amb focs artificials i també hi havia sales de ball, una fonda i un cafè entre altres.

EL PRADO CATALÁN

uns jardins amb atraccions i a l’estiu obrien un teatre d’estiu. Va funcionar del 1864 fins al 1884. Estava situat a l’illa delimitada per la Gran Via, Pau Claris, Passeig de Gràcia i Casp. Competència per als Jardins del Tívoli. Tenia varis teatres feien comèdies i sainets, operes  i sobretot sarsuela. El 1884, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.

GRAN CAFÈ NOVEDADES

En aquest cafè es celebraven grans festes i va ser molt conegut, situat al passeig de Gràcia, tenia moltes taules i sempre estava ple. Obert a partir del 1884, fou construït en part del solar del Prado Catalan. Estava situat al passeig de Gràcia, 14, cantonada amb Casp (GUIA DEL FORASTERO EN BARCELONA Y SUS ALREDEDORES, 1887, 15).

EL CRIADERO

Estava situats a la dreta del passeig de Gràcia, tenia una font d’aigua fresca i era molt concorregut tan a l’estiu com al hivern, al costat tenia un cafè, on es despatxava gelats a l’estiu. (SAURÍ,1854, 223)

RESTAURANT DE LA ALHAMBRA

Va obrir el 1896. Situat al passeig de Gràcia, 25 (CABALLÉ, 1946, vol. I, 115), tenia una façana de 25 metres d’ample i 45 de profunditat. (ARTIGAS, 1888).