La cuina econòmica del XIX

cuinaXIX

Representació d’una cuina del xix. Almanaque de las gracias y elegancias femeninas (1899). Biblioteca Francesca Bonnemaison

La tipologia de les cuines com a espai va anar canviant al llarg del segle xix Analitzar les cuines com a espai depèn sempre de les tipologies de les cases. Al llarg del segle xix, hi ha molts tipus d’habitatge i molts tipus de cuines. Els mètodes i els utensilis per cuinar depenen de la mena de foc que es fa servir i on està situat.

Cap el 1800, a les cases pobres, el foc estava situat en un pla una mica aixecat de terra i tocant a la paret. Utilitzaven una perola penjada o una caldera, sostinguda amb una cadena de ferro o amb un ganxo, a una barra situada a la xemeneia, o posada sobre un trípode. Aquest sistema servia per bullir farinetes soles o amb acompanyament o altres menjars que la família volgués. La mestressa de casa no fregia ni coïa a la planxa, ni tenia un forn. Els forners de la ciutat feien coure els aliments al seu forn per una mòdica quantitat de diners. Només a les grans cases o als palaus tenien forns i grans dependències per a la cuina i el rebost

El segle xix moltes cases barcelonines estaven equipades amb una cuina econòmica, una cuina feta de ferro, que guardava i aprofitava molt bé l’escalfor. Consistia, normalment, en un moble quadrat o rectangular, recolzat per una banda a la paret de la cuina. Tenia un forn, amb una porta de ferro, i a sobre d’un forn més petit, que és on cremava la llenya o el carbó, hi havia una xemeneia per on sortia el fum de la combustió. A la placa superior s’hi trobaven els fogons, normalment dos, fets amb cercles concèntrics, cada cop més petits, de ferro, que es podien treure d’un en un o bé deixar-los, segons es volgués més flama o no, amb un ganxo. També acostumava a haver-hi un dipòsit d’aigua al costat dels fogons, amb una aixeta per poder-lo buidar.

Aparegueren olles i paelles de ferro colat, estris d’alumini, motlles de tota mena per fer pastissos. Els utensilis fabricats a partir d’aquesta època estaven presents a les cuines de la classe mitjana. Un dels materials que es feia servir per netejar els estris de cuina era una sorra de Montjuïc; per aquest motiu, aquesta muntanya es coneixia popularment com la terra d’escudelles.

Abunden en aquesta muntanya, particularment a la part immediata al mar, una varietat de pedra arenosa argilosa que es coneix amb el nom vulgar de terra d’escudelles, que es fa servir en grans quantitats en aquesta ciutat i llocs immediats per netejar els estris de cuina i altres vasos.(EL AMIGO FORASTERO EN BARCELONA Y SUS CERCANIAS, 1831)

Al final de segle ja hi havia cases amb cuines de gas, encara que la majoria tenien cuines econòmiques. La conducció de gas no estava feta a tota la ciutat, ni tothom tenia accés a aquesta energia. De fet, la companyia de gas havia començat a il·luminar la ciutat amb llums de gas l’any 1843.

També es coneixien les cuines elèctriques. Al Diari de Barcelona del 12 de gener de 1899, hi ha dues pàgines dedicades a les cuines elèctriques, i s’hi valoren els avantatges que representa aquesta nova tecnologia, si bé comenta que de moment és massa costosa i que s’haurà d’esperar que abaixin els preus per poder incorporar-la a totes les cases.

Amb raó es considera l’electricitat com la benefactora fada de la vida moderna. Ella mou bucs, trens (…). Recentment s’ha utilitzat aquesta propietat calorífica de l’electricitat per construir cuines i estufes elèctriques, (hi ha la descripció de les cuines i les estufes)…, des del punt de vista higiènic i estètic la cuina elèctrica està exempta de tots els inconvenients que baten la cuina ordinària, ….el forn elèctric exigeix molt menys espai que els ordinaris (…). També hi ha cafeteres, teteres, graelles, torradores (…) quan s’aconsegueixi abaratir l’electricitat, tothom tindrà estufes i cuines elèctriques, i llavors les mal anomenades cuines econòmiques de coc d’hulla o de carbó vegetal seran relegades entre el ferro vell. (DIARI DE BARCELONA, 12 de gener 1899)

Anuncis

One response to “La cuina econòmica del XIX

  1. Curiós que d’aquí poc haurem de tornar a aquests estris, ara que la electricitat barata comença a ser un invent del passat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s