Les revoltes, epidemies i carestia d’aliments a la Barcelona del XIX

pobres-C

Set places en ranxo. Dibuix de D. J. Cusaschs

LES REVOLTES I LA CARESTIA D’ALIMENTS

Barcelona va patir al llarg del segle xix molts episodis de revoltes. Les més conegudes són Les Bullangues, el 1835, provocades per una gran crisi econòmica durant la qual la multitud va sortir al carrer i va cremar convents i la fàbrica tèxtil el Vapor Bonaplata. La revolta més representativa de 1843 fou la coneguda amb el nom de la Revolta de La Jamància, que va acabar amb el bombardeig de la ciutat.

Aquests conflictes sorgiren en gran mesura pel constant augment del cost de la vida, la carestia dels aliments i les pèssimes condicions de treball. A l’estiu de 1854 es declarà la vaga a diverses ciutats d’Espanya, i a les fàbriques tèxtils es van destruir les selfactines[1] com a reacció a la introducció de la maquinària en el procés de producció, perquè prenia la feina a molts obrers i els forçava a anar a l’atur. El Motí dels Consums, el 1855, va ser una altra revolta popular simultània en diversos punts de l’Estat espanyol, que acabà amb una vaga general[2]contra l’impost de consums, que durant el govern d’Espartero es continuava cobrant, tot i que teòricament havia quedat anul·lat l’any 1854. Aquest impost era una càrrega establerta l’any 1845 sobre vi, aiguardent, licors, oli d’oliva, carn, sidra, xacolí, cervesa i sabó (BUXADER, 2006). A Barcelona la manifestació cridava:

Associació o mort! / Pa i treball! / Abaix los Consums!

A part d’això, també demanaven el dret de reunió, la millora de la situació econòmica i reclamaven la jornada laboral de 10 hores. El febrer del 1872 hi va haver una altra revolta dels consums. Aquestes manifestacions i revoltes eren fortament reprimides, fins al punt que molts obrers van ser detinguts i alguns d’ells, executats. (BUXADER, 2006). Ramon Casas va pintar el quadre La Càrrega[3], en el qual deixà constància de les repressions que es van viure a Barcelona. Entre 1893 i 1896, Barcelona va patir tants atemptats que era coneguda com “la ciutat de les bombes”.

ÈPOCA D’EPIDÈMIES

Les epidèmies de còlera i febre groga van assolar Barcelona durant el segle xix. El còlera va atacar diverses vegades: el 1853, el 1854, que va matar prop de 6.500 persones, i una tercera vegada el 1865, amb 4.000 morts. La febre groga el 1870 va causar la mort de prop de 1.600 persones.

Durant aquests períodes infecciosos, la ciutat es paralitzava i molta gent, si podia, se n’anava lluny, fugia per por del contagi, i Barcelona quedava buida. El tancament de fàbriques, de botigues i del port va fer que els qui s’hi van quedar, sobretot gent pobra i amb menys recursos, passessin molta gana. Una de les conseqüències d’aquestes epidèmies que assolaven la ciutat va ser que el Govern central va accedir a donar el permís per enderrocar les muralles i poder així millorar les condicions higièniques de la ciutat.

Epidèmia de còlera a Barcelona. Conseqüència immediata de l’epidèmia i del consegüent tancament d’establiments i paralització de negocis (…) el Governador civil de Barcelona, a fi d’evitar que la fam causés majors estralls que la pesta, activà del Govern el permís de la demolició de les muralles de la ciutat. L’expedient es cursà ràpidament, acte seguit es…, si no és per la necessitat d’ocupar els “sense treball” del còlera, potser avui encara el Govern central no n’hauria concedit el permís.

L’Ajuntament, durant aquests episodis, repartia menjar, i el gremi d’hostaleria de l’època hi va col·laborar. El dos textos que citem a continuació i l’anterior són de Conrad Roure, que ho va viure en directe; el primer fa referència a l’epidèmia de 1854 i el segon, a la de 1865.

Com que circulava la versió que la millor manera de combatre el còlera era atacar la misèria, les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, en unió d’entitats i juntes particulars, es posaren d’acord per repartir racions gratuïtes de menjar entre les famílies més necessitades del casc de Barcelona i barris limítrofs, havent de mencionar en tan altruista tasca la junta de restaurants, que diàriament repartien milers i milers d’àpats.(ROURE, 1925)*

El setembre de 1862, la ciutat va patir unes inundacions tals que l’aigua es desbordà pels carrers i va inundar els baixos de moltes cases i comerços. Les aigües arrossegaven tot el que trobaven al seu pas, tant persones com objectes de tota mena; fou el cas del quiosc de begudes de Canaletes i de tots els taulells de la Boqueria (ROURA, 1927)*. A conseqüència d’aquestes inundacions l’Ajuntament va decidir fer el clavegueram de la Rambla.

* Conrad Roure i Bofill (1841-1928) Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, acontecimientos y acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde 1850 hasta el 1900 (3 vol.). Barcelona: Biblioteca el Diluvio.

 

 


[1] Les Selfactines és el nom amb què es coneixen els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854. La incorporació de les filadores automàtiques (selfactines) va comportar que molts obrers perdessin la feina. Aquestes màquines eren senzilles de fer anar, no hi calien especialistes; per això, hi van posar a treballar dones i nens. Arran d’això, prop de 1.200 caps de família es van quedar sense feina.

[2]Fou la primera vaga general al Principat, en defensa del dret d’associació, i afectà les principals zones industrials, amb més de 40.000 vaguistes i 9 dies de vaga.

[3] El títol fa al·lusió a una vaga que tingué lloc a Barcelona al febrer de 1902, encara que se sap que Casas el va pintar el 1899. Aquesta obra va ser rebutjada a l’Exposició Universal de París del 1900. Posteriorment va ser presentada a l’Exposición Nacional de Madrid l’any 1904 i obtingué la Primera Medalla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s