Barcelona creix i 2 plànols

LES GRANS  TRANSFORMACIONS A LA CIUTAT

Del 1850 i el 1900, la ciutat es va transformar molt, va créixer
demogràficament fins a triplicar el nombre d’habitants, va créixer urbanísticament, amb l’enderroc de les muralles, la creació de l’Eixample o l’annexió de pobles propers.

mapa1854

1854

Saurí, M.; Matas, J. (1854), Guia general para Barcelona, dedicada à la junta de fabricas de Cataluña. Barcelona: Imprenta Manuel Saurí.

Barcelona, durant aquest període, es troba en ple procés d’industrialització i d’expansió del comerç. Neix un nou sistema de producció, el capitalisme, amb un nou model econòmic i polític. Apareixen noves classes socials, la burgesia i el proletariat, i les grans diferències socials es veuran reflectides en l’alimentació.

La burgesia catalana era l’única que tenia interessos industrials a l’Estat espanyol; estava vinculada al Partit Moderat des de 1844, i demanava mesures econòmiques proteccionistes a l’Estat per poder competir amb els preus dels productes d’altres països. Aquesta demanda, però, encetar una gran polèmica a Espanya, perquè només la defensaven els industrials catalans i bascos; la resta eren partidaris del lliurecanvisme, perquè eren exportadors de productes agrícoles. La revolució industrial a Espanya va haver d’esperar l’entrada del segle xx.

Un altre factor que va incidir en l’augment del nombre de productes i les possibilitats d’elecció d’aliments va ser l’arribada del tren a la ciutat de Barcelona, l’any 1848, i la ràpida expansió de la xarxa ferroviària durant aquest període (Mataró, el 1848; Granollers, el 1954; Lleida-Saragossa, el 1867; Tarragona-València, el 1862; Girona-Portbou, el 1876). La ciutat de Barcelona es va dotar d’una nova infraestructura que va fer desenvolupar i canviar el sistema econòmic, i també la distribució d’aliments: arribaven de més lluny, en més quantitat i, sobretot, arribaven molt més ràpid. El tren va transformar moltes zones de Barcelona, com ara la Barceloneta, un barri mariner construït el segle xviii, on van anar a viure els habitants de la Ribera que havien perdut les cases, enderrocades per Felip V. Fins a mitjan segle xix, les activitats dels habitants de la zona estaven relacionades amb la pesca i les activitats portuàries. A partir de la quarta dècada del segle xix, la proximitat amb el port i amb l’estació del ferrocarril de Mataró, juntament amb la prohibició de l’Ajuntament (1846) que s’instal·lessin noves fàbriques amb màquina de vapor dins el recinte emmurallat de la ciutat, va suposar que la Barceloneta es convertís en un important nucli industrial de Catalunya, sobretot d’indústries relacionades amb el gas i les construccions navals, la més important de les quals va ser La Maquinista Terrestre i Marítima (1855). Aquesta activitat industrial va comportar un augment molt important de la població.

El problema més greu que tenia Barcelona era estructural: estava atrapada per la muralla. El seu enderrocament va ser una demanda permanent dels barcelonins durant la primera meitat del segle xix. La negativa del Govern d’Espanya va provocar força disturbis i aldarulls, perquè s’interpretava com un signe d’opressió. Finalment, el 1854, durant el Bienni Progressista, aquesta demanda va ser atesa.

L’Ajuntament va convocar un concurs per planificar la ciutat, en el qual va guanyar el projecte de l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. Però el Govern central, per decret reial (1859), va aprovar i autoritzar l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà perquè projectés l’Eixample. Cerdà volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres. Va preveure el repartiment uniforme de zones de serveis, com ara mercats, centres socials i esglésies, i va dissenyar uns grans parcs en cada districte.

Amb l’enderroc de les muralles, els ravals industrials van créixer molt ràpidament: el Raval, la Barceloneta i el Poble Sec s’ompliren de fàbriques i cases dormitori d’obrers (HUGHES, 1992). La població barcelonina de 1860 va arribar als 190.000 habitants.

 1873

1873

Guia y plano e Barcelona, Ensanche y Gracia (1873), Barcelona: Impremta y Libreria Religiosa y científica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s