Els mercats del XIX

born

Mercat del Born, 1880

ELS MERCATS

A l’alba s’obren una rere l’altra totes les portes de la ciutat per donar entrada a una multitud de pagesos d’ambdós sexes, amb carros i cavalleries carregats de verdures, fruites, aus, pa i altres comestibles, que vénen a proveir els abundants mercats de la ciu­tat. Alhora surten de l’escorxador carros carregats de bous, vaques, vedelles, bocs, ovelles i cabrits, escorxats el dia abans, per repartir-los pels taulells destinats a la seva venda i consum diari. Guía general para Barcelona de M. Sauri, 1854

 Els mercats i les botigues de queviures estan documentats a Barcelona des de l’època medieval. Jaume I i el Consell de Cent van disposar normes sobre la distribució d’aliments, sobre els mercats i la venda, sobretot del blat i de la carn; també van disposar mesures per a la vigilància dels camins, per tal de garantir l’arribada d’aliments a la ciutat amb regularitat.

Les activitats gremials medievals s’acostumaven a concentrar en carrers, i encara ara podem trobar en la toponímia de molts carrers al·lusions a l’activitat del proveïment d’aliments. Al portal de Mar hi havia el mercat del gra; als carrers del Mill i de la Palla hi havia els mercats dels cereals; a la plaça de l’Oli venien oli a l’engròs; les espècies es compraven al carrer dels Especiers; les vísceres es venien al carrer Freixures; a la baixada de la Llet, actual Jaume I, s’hi comprava llet, i la sal, al Molí de la Sal.

En s. XVIII els mercats barcelonins eren a l’aire lliure; es muntaven de matinada i es desmuntaven cada dia sobre les dotze del migdia. Els més importants estaven situats al Born, al pla de la Boqueria, a la plaça Nova i a la plaça del Padró. També n’hi havia fora de la muralla, com el que hi havia prop de la porta de Sant Antoni, que era una de les zones més concorregudes d’entrada a la ciutat.

La distribució d’aliments el segle xix a Barcelona va experimentar un gran canvi. El tren i les comunicacions permetien una arribada més ràpida i més nombrosa de productes. El negoci dels aliments cada vegada es va fer més important; les importacions i exportacions d’aquesta època representen un factor econòmic de força envergadura. Els preus dels aliments sortien regularment als diaris; per exemple, en el Diari de Barcelona del dia 4 de gener de 1850, hi trobem dues planes i mitja amb els preus dels productes al major.

Els aliments que hi figuren són:

  • Cereals: arròs de València; blat de set procedències, blat de moro, civada, ordi, farina i sèmola
  • Llegums secs: cigrons, faves i mongetes
  • Peix: bacallà de Noruega, d’Islàndia i de Terranova, i peixopalo
  • Formatge: d’Holanda
  • Fruita seca: ametlles de Mallorca i d’Esperanza
  • Condiments: safrà de la Manxa i d’Aragó, claus d’espècia, pebre negre, i canyella d’Holanda i de la Xina
  • Oli: de Tortosa, de l’Empordà, de Màlaga i de Sevilla
  • Altres: sucre de sis tipus, cacau, i cafè de tres procedències

Una altra font per saber quins aliments arribaven a Barcelona on els diaris, que anunciaven les arribades de vaixells i n’explicaven el carregament.

Comunicat comercial de Marsella

  • Vapor Cabo Creus: 200 sacs de segó i sèmola, 50 barrils d’oli.
  • Vapor Andrés: 500 sacs de farina, 30 barrils de cervesa

Diari de Barcelona, 1 de gener de 1890    

El proveïment d’aliments experimentà un gran canvi a partir de la segona meitat del segle xix. Es van anar edificant uns nous mercats, de grans proporcions, coberts i estables. “Anar a la plaça” es va convertir en una activitat diària de molts barcelonins.

Aquest creixement està lligat a l’enderroc de la muralla, a la urbanització de l’Eixample i a l’aparició dels nous barris industrialitzats. Cerdà, quan va dissenyar l’Eixample, concebia la ciutat amb criteris socials i igualitaris, i va preveure que a cada barri hi hagués un mercat perquè és millorés la distribució dels aliments. També va situar-hi els escorxadors.

Alguns dels nous mercats van ocupar els terrenys dels antics convents, desapareguts amb la crema de convents de 1835, com ara els mercats de la Boqueria i de Santa Caterina. Aquests incendis havien deixat la ciutat amb grans espais al descobert i, segons els cronistes de l’època, Barcelona va canviar d’aspecte. Aquest canvi també va ser causat per la desamortització de Mendizábal del 1837, que va permetre que els terrenys eclesiàstics passessin a l’Estat, que els va posar a subhasta.

El primer mercat cobert de Barcelona va ser el de Santa Caterina, situat sobre l’emplaçament de l’antic convent, d’on li ve el nom. Es va inaugurar el 1848, i durant uns anys va ser el millor mercat de Barcelona.

Plaça d’Isabel (dita de Sta. Caterina). S’ha format novament aquesta plaça per comoditat dels barris de Sant Pere, la qual es troba provista dels mateixos articles que les anteriors. Conclosa que sigui aquesta plaça, serà un dels millors ornaments de la capital, per la comoditat de trobar-se a l’abric de la intempèrie els venedors i com­pradors; els seus passatges i passeig en el centre.  Guía general para Barcelona de M. Sauri, 1854

El mercat de Sant Josep o de la Boqueria (1842), situat a la Rambla, té l’origen en el mercat medieval que hi havia a la zona, on venedors ambulants i pagesos dels pobles i de les masies properes s’instal·laven amb parades a l’aire lliure per vendre els seus productes. El mercat de la Boqueria està situat en els terrenys de dos convents: el dels pares carmelites descalços i l’església de Sant Josep, destruït durant la crema de convents del 1835, i el del de les franciscanes de Jerusalem, derruït el 1869.

Bocaria. Situat a la plaça que ocupava l’exconvent de Sant Josep, on s’està construint una magnífica plaça de mercat i una bonica peixateria al seu inerior. S’hi troben els mateixos comestibles que al Born, però en major abundància. (SAURÍ, 1854)

El mercat del Born, que va ser el primer mercat modernista, fou construït amb estructura de ferro i vidre, i està situat en el passeig amb el mateix nom. Fou projectat per Fontserè entre 1873 i 1875, amb la contribució de l’enginyer Josep Cornet i Mas. Inaugurat el 1876, primer va funcionar com a mercat de barri i uns anys després com a mercat central de fruita i verdura, fins que va desaparèixer com a mercat l’any 1971.

El Borne. Situat darrere de la parròquia de Santa Maria del Mar, on es troba toda mena de provisions, carns, aus, caça major i menor, verdures, grans, fruites, etc. (SAURÍ, 1854)

born

Mercat del Born. Dibuix J. Presno. Gravat per F. Ferrer.La Ilustracion (1880). Biblioteca Arús.

Al costat del Born hi havia un mercat més petit anomenat la Peixateria del Bornet, amb 82 peixateres que venien al detall.

(…) hi ha una gran porta per al públic, i a cada banda una altra de més petita per entrar les peixateres als llocs respectius; en ambdós costats laterals hi ha unes altresdues portes, per on entren el peix, (…) hi caben 82 paradistes, 41 per part, les quals paguen un ral de velló diari, i se’ls faciliten les balances gratis.

La peixateria es troba al Bornet, i traspassant el carrer de Galdes, hi ha els magatzems i botigues de pesca salada. D’aquest mercat s’assorteixen els mariners i els bucs ancorats al port, la guarnició de la Ciutdella, i tota la part vella de la ciutat. (SAURÍ, 1854)

El mercat de la Concepció va ser inaugurat el 1888, en el mateix lloc on ja hi havia hagut un mercat a l’aire lliure des de mitjan segle xviii. A Gràcia, abans de quedar annexionada a Barcelona (1897), ja hi havia dos mercats coberts: el mercat de la Llibertat (1875) i el mercat de Santa Isabel, que posteriorment s’anomenà de la Revolució i actualment és el d’Abaceria.

El mercat de la Barceloneta inicialment també era un mercat a l’aire lliure.

Barceloneta.A la plaça Major s’ha format novament un mer­cat per a comoditat dels seus habitants, en què es venen tota mena de comestibles; els és molt avantatge no haver de passar la porta del Mar per anar al Born, corn havien de fer abans. (SAURÍ, 1854)

El mercat de Sant Antoni (1882) era un mercat fora muralles situat a la porta de Sant Antoni, als afores de la ciutat.

sant-antoni

Interior del Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Biblioteca Arús.

El mercat del barri del Povernir va agafar el nom popular del Ninot, com encara ara se’l coneix, d’una taverna que hi havia molt a prop d’on es va situar el nou mercat, molt coneguda perquè venia el vi a molt bon preu, perquè estava situada fora muralla i per això no havia de pagar l’impost de consums.

Els mercats del Clot i del Poblenou daten del 1889, el d’Hostafrancs, del 1888, i el mercat de Galvany es va començar a construir el 1868.

En altres places hi ha una espècie de mercats secundaris per a comoditat del públic de la part de dalt, com a la plaça del Padró. (SAURÍ, 1854)

Al voltant de tots aquests mercats s’anaren obrint botigues, i també proliferà la venda ambulant d’aliments, activitat que principalment feien obrers que havien perdut la feina, dones i homes amb sous molt baixos i que no arribaven a final de mes. Compraven gènere, tant podien ser aliments com altres productes, i després els venien al voltant dels mercats o a carrers propers a un preu més baix del que costava a les parades del mercat. Van ser molt populars, i els compradors eren els obrers que, per solidaritat, compraven als que tenien menys recursos o havien tingut algun trasbals, com ara un accident, o bé eren forçats anar a l’atur o havien quedat vidus. Era un sistema d’autoajuda col·lectiva que, a més, permetia comprar els productes a més bon preu. Fins a la Guerra Civil, aquest sistema va estar molt estès a Barcelona.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s